{"id":4965,"date":"2015-05-14T17:19:43","date_gmt":"2015-05-14T17:19:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/?p=4965"},"modified":"2015-09-13T08:46:23","modified_gmt":"2015-09-13T08:46:23","slug":"la-malaltia-cronica-i-ara-que","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/blog\/2015\/05\/14\/la-malaltia-cronica-i-ara-que\/","title":{"rendered":"La Malaltia cr\u00f2nica\u2026 i ara qu\u00e8!"},"content":{"rendered":"<div class=\"spacer\" style=\"height:40px\"><\/div>\n<div class=\"heading-wrapper\"><h6><span class=\"heading-line-left\"><\/span><strong>La Malaltia cr\u00f2nica\u2026 i ara qu\u00e8!<\/strong><span class=\"heading-line-right\"><\/span><\/h6><\/div>\n<p>Vivim molt preocupats per les coses que hem de fer. Sembla que el temps quedi curt i les preocupacions entren a formar part \u00fanica de la nostra ment. A vegades incl\u00fas pensem de forma repetitiva en alguna cosa donant lloc a situacions de\u00a0\u201dbucle\u201d\u00a0de pensaments que ens impedeixen pensar en coses que s\u00f3n realment \u00fatils.<br \/>\nEl nostre dia a dia est\u00e0 ple de situacions estressants que cada persona gestiona com sap o pot, pel fet, simplement, de sobreviure.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/BLOG-PSICOONCO-MAYO-2015.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"size-medium wp-image-4966 aligncenter\" src=\"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/BLOG-PSICOONCO-MAYO-2015-300x164.jpg\" alt=\"BLOG PSICOONCO MAYO 2015\" width=\"300\" height=\"164\" srcset=\"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/BLOG-PSICOONCO-MAYO-2015-300x164.jpg 300w, http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/BLOG-PSICOONCO-MAYO-2015.jpg 657w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><br \/>\nSituacions com: atur, separacions, malalties, etc., fan que aflorin sentiments, emocions que poden desbordar a la persona que el pateix. Aquestes emocions fan minvar l\u2019energia positiva i augmentar l\u2019ansietat i la tristor. El que abans era f\u00e0cil i r\u00e0pid de fer ara es transforma en dif\u00edcil i lent. Les ganes hi s\u00f3n per\u00f2 el cos no respon de la mateixa manera. Aquesta\u00a0evidencia\u00a0tan clara, provoca un gruix de confusions que s\u00f3n necess\u00e0ries aclarir per recol\u00b7locar a la persona i al seu entorn.<br \/>\nL\u2019aparici\u00f3 de la malaltia mai \u00e9s benvinguda per cap persona ni entorn. Suposa una situaci\u00f3 de crisi i un deteriorament en la seva qualitat de vida. Si parlem de les malalties cr\u00f2niques, que en l\u2019actualitat s\u00f3n cada cop m\u00e9s abundants gr\u00e0cies a la medicina que ha fet que malalties finals siguin cr\u00f2niques, la seva llarga durada i la progressi\u00f3 lenta fan que els pilars de la persona\u00a0\u201dtrontollin\u201d\u00a0i hagin de replantejar-se moltes coses de la seva vida.<br \/>\nS\u00f3n malalties on el comportament de la persona i com l\u2019estil de vida, s\u00f3n determinants per a la seva salut.<br \/>\nAnomenem malalties cr\u00f2niques a les malalties card\u00edaques, els infarts, la diabetis, el c\u00e0ncer, SIDA, les malalties respirat\u00f2ries,\u00a0arterioescloris, la fibromi\u00e0lgia, la fatiga cr\u00f2nica, l\u2019epil\u00e8psia, les dem\u00e8ncies, etc.<br \/>\nViure amb una malaltia de llarga durada planteja nous reptes a la persona. Aprendre afrontar els reptes \u00e9s un proc\u00e9s llarg on la participaci\u00f3 activa de la persona cuidant la seva salut ajudar\u00e0 afrontar-los. El paper actiu en el tractament afavoreix sentir-se millor i m\u00e9s preparat per enfrontar-se a les dificultats que puguin sorgir.<br \/>\nLa malaltia cr\u00f2nica no afecta solament a l\u2019aspecte f\u00edsic sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019emocional, social i a vegades econ\u00f2mic. La forma en qu\u00e8 afecta la persona la malaltia cr\u00f2nica dep\u00e8n de la malaltia particular que t\u00e9 i com li repercuteix en el seu cos, la gravetat i el tipus de tractament que requereix. El deteriorament emocional \u00e9s un dels majors canvis de la majoria de les malalties cr\u00f2niques. La persona est\u00e0 immersa en un proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 r\u00e0pid que passa per diferents etapes que susciten una s\u00e8rie d\u2019emocions negatives com la por, la negaci\u00f3, la ira, l\u2019ansietat, etc.<\/p>\n<p>Durant els primers anys del\u00a0diagn\u00f2stic\u00a0hi ha major risc de\u00a0s\u00edmptomes\u00a0depressius\u00a0provocats per les limitacions f\u00edsiques. La disminuci\u00f3 de l\u2019autoestima, l\u2019augment de la sensibilitat enfront del rebuig, la incertesa, etc\u00a0plantegen\u00a0problemes importants d\u2019afrontament.<\/p>\n<p>L\u2019adaptaci\u00f3 a la malaltia\u00a0cr\u00f2nica\u00a0ve determinada\u00a0per\u00a0tres aspectes:<\/p>\n<p>* Caracter\u00edstiques de la malatia<\/p>\n<p>* Caracter\u00edstiques del subjecte<\/p>\n<p>* L&#8217;entorn<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Aquestes caracter\u00edstiques interferiran o facilitaran l\u2019adaptaci\u00f3 a la malaltia i la seva qualitat de vida dependr\u00e0 de la seva adaptaci\u00f3 i el tractament.<\/p>\n<p>Un agent estressant com\u00fa d\u2019aquestes que manifesten qui les pateixen \u00e9s, per exemple, el dolor. Entendre\u2019l i gestionar-lo segons els recursos i circumst\u00e0ncies de cadasc\u00fa ser\u00e0 una gran manera d\u2019afrontar i equilibrar la qualitat de vida de la persona. Aprendre a qu\u00e8 no sigui invalidat ser\u00e0 una manera de conviure amb ell sense haver de ser una c\u00e0rrega pel qui ho pateix.<br \/>\nAcceptar i adaptar-se a la realitat nova requereix temps, per\u00f2 si es vol aprendre coses de la malaltia, es busca i s\u2019accepta el\u00a0recolzament\u00a0dels altres i es participa activament en la\u00a0\u201ccura\u201d\u00a0de la salut generalment\u00a0es\u00a0supera amb \u00e8xit el proc\u00e9s d\u2019afrontament. Les conductes adaptatives seran els millors aliats per afrontar la malaltia\u00a0cr\u00f2nica. El\u00a0recolzament\u00a0social \u00e9s fonamental.<\/p>\n<p>Mantenir les relacions socials, cuidar-se, mantenir la rutina\u00a0di\u00e0ria\u2026 haurien de ser les petites conductes adaptatives, per exemple, que la persona\u00a0podria\u00a0realitzar\u00a0per sentir-se millor.<\/p>\n<p>Sobreportar\u00a0els reptes que la malaltia cr\u00f2nica planteja tant mentals com psicol\u00f2gics requereix un plantejament realista i positiu a l\u2019hora. Al principi adaptar-se a la nova condici\u00f3 o sentir-se b\u00e9 sembla impossible per\u00f2 es pot aconseguir. \u00c9s important trobar el nou equilibri perdut.<br \/>\nDescobrir i desenvolupar les nostres fortaleses emocionals \u00e9s necessari per aguantar les malalties.<\/p>\n<p>Tant la persona que ho pateix com al seu propi entorn.<\/p>\n<p>Traspassar el cam\u00ed que la malaltia comporta demana molta atenci\u00f3 i cura de la salut. Per\u00f2 fent-ne \u00fas de recursos propis que cadasc\u00fa pugui tenir o amb ajut d\u2019un professional de salut, facilitar\u00e0 arribar a l\u2019adaptaci\u00f3 del nou proc\u00e9s que ajudar\u00e0 a encabir la malaltia com a part de la vida de la persona. La seva qualitat de vida ser\u00e0 m\u00e9s beneficiosa i sobretot presentar\u00e0 unes expectatives m\u00e9s favorables per l\u2019individu.<\/p>\n<p>Animem-nos a despendre les conductes falsament protectores del risc de canvi i acceptem la incertesa i l\u2019adaptaci\u00f3 a les noves circumst\u00e0ncies aix\u00f2 ser\u00e0 m\u00e9s favorable\u00a0per la nostra qualitat de vida.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Montse Guimer\u00e0<\/p>\n<p>Psic\u00f2loga formada en Psicooncologia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vivim molt preocupats per les coses que hem de fer. Sembla que el temps quedi curt i les preocupacions entren a formar part \u00fanica de la nostra ment. A vegades incl\u00fas pensem de forma repetitiva en alguna cosa donant lloc a situacions de\u00a0\u201dbucle\u201d\u00a0de pensaments que ens impedeixen pensar en coses que s\u00f3n realment \u00fatils. El [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4965"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4965"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4965\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4975,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4965\/revisions\/4975"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4965"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4965"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4965"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}