{"id":5112,"date":"2016-04-19T18:28:20","date_gmt":"2016-04-19T18:28:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/?p=5112"},"modified":"2017-03-06T09:52:19","modified_gmt":"2017-03-06T09:52:19","slug":"com-li-comunico-als-meus-fills-la-malaltia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/blog\/2016\/04\/19\/com-li-comunico-als-meus-fills-la-malaltia\/","title":{"rendered":"Com li comunico als meus fills la malaltia?"},"content":{"rendered":"<div class=\"spacer\" style=\"height:40px\"><\/div>\n<div class=\"heading-wrapper\"><h6><span class=\"heading-line-left\"><\/span><strong>Com li comunico als meus fills la malaltia?<\/strong><span class=\"heading-line-right\"><\/span><\/h6><\/div>\n<p>Un dia, sense esperar, comuniquen al pare de fam\u00edlia que est\u00e0 malalt, li han diagnosticat un c\u00e0ncer. Un dels pilars de la fam\u00edlia trontolla i amb ell la fam\u00edlia sencera. Apareixen els perqu\u00e8s, els com\u2026 tot envoltat d\u2019una boira dif\u00edcil d\u2019entendre i sobretot d\u2019assimilar. S\u2019inicia un cam\u00ed desconegut i sobretot un cam\u00ed on la por aflora de manera r\u00e0pida i descontrolada. Els metges guien els passos que cal fer, per on, com fer-los\u2026 informen, orienten i comuniquen resultats\u2026 Ara b\u00e9, que passa al tornar a casa, afrontant dia a dia aquest nou repte? I l\u2019entorn com reacciona? I el pare com actua?<\/p>\n<p>Cal iniciar un trajecte complicat i nou on les not\u00edcies cal assimilar-les a poc a poc, moment a moment. Tot s\u2019ha de recol\u00b7locar de nou, si m\u00e9s no, durant el temps on el pare necessita el temps per afrontar la malaltia. La mare, els fills, els pares, els amics, etc. hauran d\u2019exercir papers que fins el moment no feien o tenien aparcats per ajudar al benestar del pare i d\u2019ells mateixos.<\/p>\n<p>\u00c9s una etapa on cal prendre moltes decisions, per\u00f2 hi ha que s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils que d\u2019 altres per la repercusi\u00f3 que tenen a terceres persones. Una d\u2019aquestes \u00e9s la comunicaci\u00f3 als fills de la malaltia del pare.<br \/>\nInicialment els pares creuen que ometre aquesta informaci\u00f3 \u00e9s en benefici pels seus fills. Cal dir que cada fam\u00edlia \u00e9s un m\u00f3n per\u00f2 l\u2019omissi\u00f3 no resulta ser la millor manera de gestionar un problema que durant un temps estar\u00e0 molt present en la vida d\u2019aquella fam\u00edlia.<\/p>\n<p>Segurament al principi sorgiran moltes pors, dubtes, idees, etc. de com enfocar-ho, on dir-ho, com fer-ho, \u00e9s normal. Els pares est\u00e0n afrontant un moment decisiu per ells com a persones i com a parella. Gestionar les emocions des d\u2019aquesta \u00f2ptica \u00e9s m\u00e9s dificult\u00f3s. Ara b\u00e9, els mateixos fills donen pistes de com fer-ho i de qu\u00e9 volen saber. Escoltar-los ajudar\u00e0!<br \/>\nHi ha factors que influiran per com comunicar la not\u00edcia als fills, l\u2019edat, la personalitat del fill\/a, anteriors situacions viscudes, entorn familiar, etc. Quan s\u00f3n petits les not\u00edcies que cal donar s\u00f3n senzilles, planeres i deixant espai a que preguntin per contestar all\u00f2 que demanen. \u00c9s important observar com es va desenvolupant el nen en aquest temps sol\u00b7licitant suport de l\u2019escola per detectar qualsevol problema que pugui apar\u00e8ixer. A partir dels 7-8 anys poden entendre m\u00e9s conceptes de la vida, de la salut i de la malaltia, i, per tant, la not\u00edcia pot ser una mica m\u00e9s detallada,les seves preguntes ser\u00e0n m\u00e9s concretes. A partir de l\u2019adolesc\u00e8ncia cal tenir present que els nois i noies es troben en un moment de canvis personals, socials, f\u00edsics, etc on qualsevol altre possible canvi els pot repercutir molt m\u00e9s. Ara b\u00e9, no per aix\u00f2 se\u2019ls pot separar del qu\u00e8 est\u00e0 succeint a la fam\u00edlia i no fer-los part\u00edcips. Segurament haur\u00e0n de comen\u00e7ar a tenir noves responsabilitats pel benestar familiar que fins al moment no calia. La seva manera de comunicar-se ser\u00e0 diferent, per\u00f2 receptiva. Cal trobar la manera que aquell adolescent ho entengui i s\u2019adapti.<\/p>\n<p>En qualsevol etapa \u00e9s molt important el suport de l\u2019escola, de la resta de familiars, dels amics, per poder contenir en qualsevol moment neguits que aquell nen, nena, noi o noia puguin tenir i que poder no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019expressar a la fam\u00edlia.<br \/>\n\u00c9s important trobar el moment de fer-ho i sobretot, l\u2019estat an\u00edmic del comunicador. \u00c9s millor sentir-se tranquil, conscient del que podran preguntar, i sobretot preparat a qualsevol pregunta que en qualsevol etapa del desenvolupament del nen pot ser-li d\u2019inter\u00e8s \u00e9s important.<br \/>\nEls fills viuen el concepte de viure de manera diferent a un adult, m\u00e9s planer, m\u00e9s senzill per\u00f2 no per aix\u00f2 gens banal.<br \/>\nLa comunicaci\u00f3 amb ells \u00e9s tamb\u00e9 un pas endavant per l\u2019afrontament de la malaltia pel pare i de la fam\u00edlia. \u00c9s un gran pes que cal treure el m\u00e9s aviat possible per aix\u00ed poder, entre tots iniciar i acceptar aquest nou repte que la vida ha posat al davant i que junts ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019assumir. La informaci\u00f3 ha de tenir un caire esperan\u00e7ador, sempre que es pugui.<br \/>\nRiure, plorar, treure dubtes, \u00e9s part de la nostra vida i en situacions complicades \u00e9s encara m\u00e9s necessari per aprendre els uns dels altres.<\/p>\n<p>Montse Guimer\u00e0<\/p>\n<p>Psic\u00f2loga formada en Psicooncologia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un dia, sense esperar, comuniquen al pare de fam\u00edlia que est\u00e0 malalt, li han diagnosticat un c\u00e0ncer. Un dels pilars de la fam\u00edlia trontolla i amb ell la fam\u00edlia sencera. Apareixen els perqu\u00e8s, els com\u2026 tot envoltat d\u2019una boira dif\u00edcil d\u2019entendre i sobretot d\u2019assimilar. S\u2019inicia un cam\u00ed desconegut i sobretot un cam\u00ed on la por [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5112"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5112"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5194,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5112\/revisions\/5194"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}