{"id":5165,"date":"2016-11-16T18:40:18","date_gmt":"2016-11-16T18:40:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/?p=5165"},"modified":"2017-02-09T15:29:55","modified_gmt":"2017-02-09T15:29:55","slug":"una-cursa-important","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/blog\/2016\/11\/16\/una-cursa-important\/","title":{"rendered":"Una cursa important"},"content":{"rendered":"

Una cursa important<\/strong><\/h1>\n

 <\/p>\n

Aquest mat\u00ed ha estat especial. Com cada any es fa la cursa de la dona amb la finalitat de c\u00f3rrer per una bona causa. Sempre fer esport \u00e9s una bona manera de comen\u00e7ar el dia, per\u00f2 si a m\u00e9s el motiu \u00e9s el fet de fer present un moment cr\u00edtic que una dona pot haver passat o estar passant, encara ho \u00e9s m\u00e9s. Aviat s’ha omplert Montju\u00efc de dones de moltes edats, filles, mares, \u00e0vies, tietes, amigues, etc. amb l’objectiu clar: reivindicar que l’important \u00e9s no estar sol quan la vida fa un gir de salut. El c\u00e0ncer de mama \u00e9s una malaltia que afecta moltes dones i 8 de cada 10 dones el superaran. Les investigacions, els estudis, els assajos i tots els experts que hi treballen fan que, dia a dia, es tingui m\u00e9s eines per poder fer-li front de manera menys invasiva per\u00f2 m\u00e9s efica\u00e7. Pot dir-se que \u00e9s una cursa que cap persona vol patir, per\u00f2 que quan s’est\u00e0 \u00e9s necessari saber com es pot viure. Amb tot el suport m\u00e8dic no hi ha prou per poder fer front aquest gran repte. Cal tamb\u00e9 un suport social i com no, un suport\u00a0psicol\u00f2gic.<\/p>\n

El batibull d’emocions que afloren quan un dia diagnostiquen un c\u00e0ncer \u00e9s dif\u00edcil de descriure i encara m\u00e9s complicat de viure-ho. Apareixen emocions, sensacions que per la persona no havien estat mai presents en cap altra situaci\u00f3. La confusi\u00f3, la incertesa, el desordre, la por… apareixen de manera instant\u00e0nia i, la incredulitat, s’instaura en el cap. Al principi \u00e9s complicat entendre el que diuen i negant o evitant\u00a0es\u00a0sobreporta millor. Despr\u00e9s, adonar-se que\u00a0del qu\u00e8\u00a0succeeix el protagonista \u00e9s un mateix, \u00e9s l\u2019inici de l’afrontament del proc\u00e9s.<\/p>\n

Els desequilibris emocionals provoquen neguit, inquietud, tristesa, ansietat, etc. i descobrir com la persona ha d’afrontar el seu dia a dia, \u00e9s pesat. Entendre que la malaltia \u00e9s una part de la persona \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d’adonar-se que… la vida \u00e9s aix\u00f2: moments de salut i d’altres de malaltia.<\/p>\n

Estem en un moment on al nostre voltant se sent que es busca ser feli\u00e7, redescobrir-se, reinventar-se, etc.\u00a0Afrontar una malaltia \u00e9s un redescobrir com \u00e9s l’individu enfront de moments\u00a0dif\u00edcils\u00a0trobant-se amb viv\u00e8ncies noves.<\/p>\n

\"cursa-de-la-dona-2\"<\/a><\/p>\n

Sentir-se acompanyat, estimat, veure que el teu voltant est\u00e0 amb tu, \u00e9s una gran font d’energia per saber que no s’est\u00e0 sol en aquesta lluita i que sempre hi ha alg\u00fa que et donar\u00e0 forces i suport quan les teves flaquegin. Avui, en la cursa de la dona, aquest era l’ambient que es respirava. Una amiga, una mare, una germana, una persona… Alg\u00fa a\u00a0prop de cada dona lluitadora, demostrant p\u00fablicament que\u00a0s\u00f3n\u00a0moltes que hi pensem i treballem fent\u00a0m\u00e9s \u00ablleugera\u00bb la c\u00e0rrega a suportar.<\/p>\n

Aquest suport fa que en moments de solitud, que es tenen i que s\u00f3n necessaris per adonar-se si per on es va, \u00e9s per on es vol o si el que se sent, es vol sentir aix\u00ed, siguin m\u00e9s suportables sabent que hi ha quelcom amb qui es pot comptar.
\nLes emocions, en aquestes situacions, es desequilibren perqu\u00e8 no hi ha connexi\u00f3 entre el cap i el cor. NO ES\u00a0TROBEN, estant separats i la dist\u00e0ncia \u00e9s tan gran que costa raonar, prendre decisions i veure amb claredat tot el que succeeix al voltant nostre.<\/p>\n

\u00c9s una cursa de fons, de paci\u00e8ncia, plena de fites, d’obstacles que superats uns v\u00e9nen de nous, per\u00f2 que durant el cam\u00ed i al final d’aquest, dia a dia van apareixent, com l’aigua que brolla de la font, petites espurnes i maneres de viure que ajuden a sentir-se millor. El temps ho cura tot, \u00e9s una frase que s’encaixa en molts contextos, per\u00f2 hi ha una part que \u00e9s ben certa. El temps\u00a0d\u00f3na distancia, d\u00f3na serenor, d\u00f3na claredat per saber per on es vol\u00a0anar\u00a0i, sobretot, per on no es vol anar. Que important \u00e9s\u00a0tenir les idees cares i acords amb el que sents.<\/p>\n

No oblidem que no nom\u00e9s hi ha dones en aquesta cursa, hi ha molta m\u00e9s gent, companys\/es, fills\/es, pares, germans\/es, amics… que tamb\u00e9 viuen aquest proc\u00e9s i que tenen un pes en l’evoluci\u00f3 i equilibri de l’entorn.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2 i, veient la foto on l’aigua fa una explosi\u00f3 cap al cel com a senyal de llibertat, for\u00e7a i valentia, seguim lluitant per totes les persones que es troben aquest moment, per les que ho han passat i no oblidem les que ho han passat per\u00f2 el dest\u00ed ha tancat el seu cam\u00ed m\u00e9s aviat del que hauria sigut. Que important \u00e9s sentir-se rodejat de gent que respira anhels com els teus per sentir-se m\u00e9s poder\u00f3s i encoratjat a seguir lluitant per un\u00a0gran repte i aconseguir de nou recuperar la nostra nova vida.<\/p>\n

Montse Guimer\u00e0<\/p>\n

Psic\u00f2loga formada en Psicooncologia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una cursa important   Aquest mat\u00ed ha estat especial. Com cada any es fa la cursa de la dona amb la finalitat de c\u00f3rrer per una bona causa. Sempre fer esport \u00e9s una bona manera de comen\u00e7ar el dia, per\u00f2 si a m\u00e9s el motiu \u00e9s el fet de fer present un moment cr\u00edtic que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5165"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5165"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5171,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5165\/revisions\/5171"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.psicosedna.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}