Hi ha temporades difícils per a les persones; tenim la sensació de que res ens surt bé, ens molesta que als quals ens envolten els surti ben les coses, estiguin contents. Un dia, sense saber el perquè tornem a veure el món de nou de color deixant a un costat el negre. Les persones passem per cicles emocionals que marquen uns «desnivells». Gràcies això apreciem les coses i prenem consciència del valor de les mateixes.

A cada moment de la vida devem creure en nosaltres mateixos. No fer-ho genera limitacions i bloquejos que no ens ajuden a desenvolupar passos cap a endavant. Si permetem dubtar de la nostra autoestima destruirem la nostra fe inherent i deteriorarem la nostra forma de ser natural.
Les creences que tenim de nosaltres mateixos, les qualitats, les capacitats, la forma de pensar que ens atribuïm conformen la nostra imatge. L’autoestima és la valoració que fem de nosaltres sobre les sensacions i experiències que hem incorporat al llarg de la nostra vida. És una autovaloració de la qual depèn la realització del nostre potencial i dels nostres reptes.

Són les persones que se senten ben amb si mateixes, que presenten una bona autoestima, les que són capaces d’afrontar els reptes de la vida. Per contra els que tenen un concepte personal negatiu,presenten més dificultes per enfrontar les situacions.
Totes i cadascuna de les nostres relacions es basen en la confiança. Creure en nosaltres mateixos és una de la primeres sensacions que cada persona ha d’experimentar en el camí de la vida.

L’èxit de qualsevol persona juga un paper principal en el concepte que cadascun tingui de si mateix. Per aconseguir-ho, la clau, és generar una identitat sana. Això és ha de forjar des de la més tendra infància amb el suport dels nostres sers estimats (pares, germans, avis, amics …) fomentant la idea de creure en un mateix per ser conscients de les nostres forces i les nostres limitacions.

Després els reptes que sorgeixin ens aniran ajudant a conrear-la i a cuidar-la. Si els missatges externs que una persona rep són: «no serveixes per res!», «Mai acabes el que comences!» … S’interioritza una imatge que està molt distant de la qual creu tenir aquesta persona. Aquests conceptes obstaculitzen el desenvolupament del nostre ésser. Si es presenten dubtes del nostre potencial, la inseguretat apareix en les nostres actuacions, formes de pensar, relacions … sense adonar-nos transmetem aquests sentiments i els altres ens veuen reflectint una imatge que nosaltres no volem.

Conèixer-nos a si mateixos, acceptar les limitacions i reconèixer les capacitats de cadascun, són grans incentius per viure amb més plenitud. Són moltes les persones que en la seva vida adulta descobreixen el seu desconeixement personal posant en perill els seus projectes vitals que podrien desenvolupar.

Tots nosaltres hem viscut moments on hem estat superats per les circumstàncies per no saber com afrontar-ho, per no creure que serem capaces de resoldre-ho. Si la nostra autoestima ens segueix amb fermesa, ens fa sentir bé, ens dóna força per continuar …, els moments crítics de la vida se superen amb més facilitat.
Al llarg de la nostra vida les nostres experiències i sentiments donaran com resultat una sensació de vàlua i incapacitat personal.

Podem aprendre a canviar i millorar la nostra forma de creure en nosaltres. Els nens descobreixen que són éssers diferents que els altres i que hi ha persones que ens accepten i uns altres no. És aquí on es va formant la nostra idea del que valem enfront de les experiències d’acceptació i rebuig amb els altres.
Més tard, l’adolescent necessita reforçar la seva identitat i conèixer les seves capacitats. Requereix d’un suport familiar, social: els seus amics tindran els seus propis valors, li donaran força per caminar cap al seu futur amb confiança, amb seguretat. És el moment on els pares manifesten que els fills volen «volar» on la seva dependència es transforma amb una independència pròpia del renaixement de la seva identitat personal, de la cerca de l’ésser.

En aquestes etapes d’infantesa i pre-post adolescència es considera fonamental reforçar la vàlua de cada persona per intentar anar adquirint una fermesa més sòlida. Hem de ser capaços d’entendre’ns i acceptar-nos com som. Confiar en nosaltres, amb les nostres capacitats i les nostres opinions és bàsic per tenir uns bons fonaments. Quan es distorsiona la forma de pensar d’un mateix i cap als altres, apareixen una visió equivocada del que és realment la persona, apareix la baixa autoestima.

El balanç dels nostres triomfs i dels nostres errors determinarà el concepte que tenim de nosaltres. Aconseguir el què volem i tenir satisfetes nostres necessitats proporciona emocions positives, omplen la nostra autoestima. Els nostres fracassos seran les proves de «foc» per adonar-nos de quin alguna cosa no funciona, analitzar-ho i «aixecar-nos» de nou per reiniciar el camí modificant el que creem podem millorar. Aprendre a «aixecar-se» és un signe de tenir una capacitat clara de què es vol en la vida, del que un és capaç de fer, és el repte personal de tractar d’aconseguir el què es vol encara que sigui modificant el camí .

La importància de l’autoestima concerneix al nostre ésser, a la nostra manera de ser i al sentit de la nostra vàlua personal. Afectarà a la nostra manera de ser, d’actuar i de relacionar-nos amb el món.
Aquesta valoració, gens té a veure amb la cultura, la classe social, els béns materials o inclòs amb l’èxit. És alguna cosa intrínsec a la persona que ha d’anar conreant i readaptant per sentir-se a cada moment ben amb si mateix i amb les seves relacions.

Per valorar la nostra autoestima podem:
1. Treure del negatiu algun aspecte positiu
2. No generalitzar
3. Centrar-nos en el positiu.
4. Fer-nos conscient dels nostres èxits
5. No comparar-nos
6. Confiar en nosaltres mateixos
7. Acceptar-nos, assumint els nostres errors.
8. Reeducar-nos

Quin gran regal proporcionar a l’ésser que estimem les eines necessàries per creure amb ell en un món tan canviant que genera dubtes i demana respostes ràpides i que siguin coherents amb un mateix.
Cuidar i regar la nostra autoestima és un gran repte que tots nosaltres hem de fer i hem de mantenir al llarg de tota la nostra vida.

Montse Guimerà

Psicóloga experta en Psicooncologia