Hola! Sento la tardança però aquesta primavera m’ha portat una bella grip que m’ha tingut fora de servei gairebé dues setmanes!! Però ja estic de tornada per parlar d’un tema que té a molta gent engoixada: L’Ansietat.

L’Ansietat és sinònim de por. I això és el que passen les persones que pateixen d’ella, por, molta por. L’ansietat es nodreix de pensaments de preocupació i culpa que es tornen obsessius i acaben generant símptomes físics com la tensió muscular, taquicàrdies, sensació d’ofec, sequedat de boca que poden arribar a l’extrem i convertir-se en un atac d’ansietat. On la persona sent que va a morir i no sap que és el que li passa.

És cert que hi ha persones amb tendència a patir més ansietat que unes altres però davant diferents situacions ningú està exempt de patir-la, la solució no és no tenir mai ansietat perquè és impossible la solució és saber gestionar-la quan es desbordi.

La persona que pateix aquestes crisis d’ansietat està immersa en un desbordament general que els genera descontrol. No estem acostumats a viure el descontrol perquè sempre ens han ensenyat a controlar i que és el bo per estar equilibrats. Bé doncs després de tants anys de control que en el tractament de l’ansietat no ens ha servit per res anem a viure aquest descontrol. Entenc que és un idea una mica paradoxal que potser costi d’assimilar però tots els nous estudis i recerques sobre el tema indiquen que és el que millor funciona.

Partim d’una premissa ben senzilla, el nostre cos i amb ell nostra ment sempre tendeix a l’equilibri per si mateix. El que fèiem abans intentant controlar aquesta ansietat mitjançant tècniques de relaxació unides a les crisis a part de no donar bons resultats fins i tot feia que s’agreugés més. Per tant hem d’habituar-nos a les sensacions que ens exposa l’ansietat i així baixarem molt la seva intensitat, si no lluitem contra ella el mateix mecanisme realitza la seva baixada, abans interferíem en aquest procés i així alimentàvem la seva simptomatologia. Entenc que és molt difícil realitzar al principi estàs tècniques quan les persones senten que es moren, però si no ens exposem a aquests estímuls i deixem de lluitar amb ells no desapareixen.

Una altra part del procés de teràpia, ho basem en el treball amb els pensaments perquè no sigui tan fàcil generar ansietat. El pensament si que hem de parar-ho i per a això és important que durant la generació del mateix que desencadenarà després la crisi fem un canvi d’acció o activitat que pari en sec aquestes idees. Evidentment aquesta teràpia no es fa en un dia i pot ser que sigui bastant dura per a la persona, però és important passar per ella per obtenir una millor qualitat de vida.

Si us trobeu en una situació similar penseu en el meravellosa que és la vida i que no esteu disposats a hipotecar-la-hi a l’ansietat.