Trastorns de la Conducta Alimentària o TCA

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA)són malalties greus que tenen conseqüències físiques i psicològiques. Dins dels TCA existeixen diferents patologies, les més comunes són:

• Anorèxia: les persones que sofreixen anorèxia es caracteritzen per una preocupació excessiva sobre l’alimentació i por a pujar de pes. Tenen una imatge distorsionada del seu cos el que els porta a voler seguir baixant de pes encara que estiguin extremadament primes.
• Bulímia: es caracteritza per la presència d’afartaments. Es considera un afartament una gran ingesta de menjar en un temps limitat i la persona té la sensació de pèrdua de control sobre la situació. En aquestes persones existeix una gran por a engreixar pel que realitzen conductes compensatòries com el vòmit, ús de laxants o exercici compulsiu.
• Trastorn per Afartament: es diferencia de la bulímia en què no hi ha conductes compensatòries. Generalment es tracta de persones amb sobrepès.

Aquestes patologies tenen en comú la por a pujar de pes. El tema de l’alimentació i el cos es converteixen en la preocupació principal de la persona i tot gira entorn d’això. En moltes ocasions és difícil, per part de l’entorn, poder detectar un TCA ja que no sempre hi ha un infrapès o canvis bruscs físics.

Moltes altres vegades, existeixen problemes amb l’alimentació que no compleixen les característiques per al diagnòstic d’un trastorn alimentari. No obstant això, no se li ha de restar importància i és necessari poder reemplaçar les conductes problemàtiques perquè no arribin a ser un problema més greu. Si la dieta i el cos tenen una gran importància en la teva vida és probable que darrere existeixi un malestar psicològic.

A Psicosedna et proporcionem una educació sobre una alimentació saludable i una teràpia individualitzada per treballar els aspectes psicològics i emocionals que estan darrere dels problemes amb el menjar. L’alimentació i el cos són l’expressió de l’estat psicològic i emocional.
El tractament consisteix principalment a prendre consciència del problema i a partir d’aquí treballar les dificultats personals que han fet que sorgeixi el problema i que s’estigui mantenint en el temps.