Com ja vaig avançar a l’entrada anterior, els pensaments són la base de la nostra conducta i de la nostra qualitat de vida. Avui m’agradaria centrar-me en els pensaments negatius o creences errònies que pel simple fet de ser habituals hem col•locat com a dogmes. Aquests pensaments negatius ens impedeixen avançar, esplaiar-nos, créixer, sentir i acceptar moltes situacions, la qual cosa ens genera un bloqueig impedint-nos tenir una bona qualitat de vida i un entorn més agradable.

Exemples d’aquests pensaments erronis també coneguts com a distorsions cognitives, serien:

– El pensament del tot o gens : Aquí els graus intermedis no existeixen i llavors ens deixa molt poc marge d’actuació. Tot es mesura com a èxit o com a fracàs.

– Les generalitzacions excessives: Quan escollim com a model per a totes les situacions futures un exemple o experiència de derrota. Ja sigui nostra o d’uns altres.

– Les conclusions precipitades: Aquí tenim la “lectura de pensament”, creure que tenim la capacitat de saber sense proves objectives el que pensen els altres i així condicionar-nos a nosaltres mateixos. I “l’error de l’endeví” o creure que les coses acabin mal perquè sí.

– El filtre mental: Quedar-nos amb el més negatiu de l’experiència obviant totes les altres parts.

– Magnificació o minimització: Exagerar el negatiu i minimitzar el positiu..

– Visió catastròfica: Avançar sense fonament constantment esdeveniments catastròfics, utilitzant l’expressió, i si…

– Raonament emocional: Com jo sento “això”, “això” és la veritat.

– Personalització: Relacionar el que es digui o passa en l’entorn amb un mateix. ” Ho diu pel meu….”

– Etiquetació negativa: Etiquetar-se a un mateix de forma negativa. “Sóc ximple”

– Utilitzar els “deuria” exageradament : Així funcionem sota normes rígides de com hauríem de ser i actuar.

– Tenir Raó sempre, els altres son els que estan equivocats. No escoltem als altres.

– Fal•làcies de control: Jo faig que succeeixi, ets responsable de les decisions que prens i de les conductes que exerceixes. Seràs responsable de la teva qualitat de vida. Sense caure a ser responsable dels problemes de tots els altres.

– Fal•làcia de justícia: El món de la justícia fora del jutjat és perillós. La justícia és una simpàtica disfressa de les pròpies preferències i creences. El que un vol és just. Així que el món no es regeix per la justícia.

– Culpabilitat: És responsabilitat de cadascun afirmar les seves necessitats, dir que no, o anar-se a una altra part. Les altres persones no són responsables de conèixer o ajudar a una altra persona al fet que trobi les seves necessitats. Ningú té la culpa si una altra persona, adulta responsable, està angoixada o no és feliç.

Una cosa és ser responsables acceptant les conseqüències dels nostres actes i decisions i una altra molt diferent i nociva es sentir-se culpable pels problemes dels altres.

– Fal•làcia de canvi: ” jo faré que canviï”, quan una persona tracta d’obligar a la gent a canviar, aquesta demanant als altres que siguin diferents perquè ella pugui ser feliç.

– Fal•làcia de la recompensa divina: Acceptar la infelicitat, el sofriment…perquè així serà finalment recompensat. Ningú t’assegura que si ho aguantes tot al final et recompensaran, sigues feliç ara.

M’agradaria que després de llegir-los reconeguéssiu quins d’ells es colen en la vostra ment i valorar de que manera us bloquegen. Aquests pensaments es treballen en teràpia per acabar per bandejar-los.

Espero que us sigui d’utilitat i si necessiteu més informació poseu-vos en contacte amb mi.