Aquesta setmana abans d’anar-nos de vacances hem decidit parlar sobre la parella. Un dels temes més importants en la relació de parella és la comunicació. Sempre s’atribueixen tots els problemes al mític, “no m’entens”, “ja hauries de saber-ho”, “si no ho saps és perquè no m’estimes”…

Bé doncs, la reflexió que fem avui va dedicada a totes aquestes mítiques frases que solen acompanyar-nos en les discussions de parella i ara en vacances encara més, ja que estem més temps junts que la resta de l’any.

El títol del blog reflecteix una norma bàsica, lògica i important per a la relació sana de la parella i de qualsevol altre tipus. Sota la premissa que cada persona presenta un model diferent de pensament, de comportament, d’expressió, de captació d’experiències i d’aprenentatge si no ens diem les coses no les sabem i no podem respondre a elles.

El que la teva parella no sap no ho pots donar per fet i si ho dónes per fet serà una frustració per a tu. Sembla simple però molts dels conflictes que es generen és per esperar que la nostra parella sigui endeví o endevina i entengui la situació fins i tot millor del que l’entenem nosaltres mateixos.

Un mite molt estès és que si la meva parella no sap el que m’agrada, el que vull o el que necessito al mil•límetre és que no m’estima prou. Això és completament fals, la teva parella igual que tu és una persona amb les seves idees, les seves maneres, les seves formes de pensar i veure el món pròpies i per tenir l’oportunitat d’entendre’t has d’exposar-li el que vols. Tot el que no es diu passa a ser una conjectura pròpia que ha d’endevinar i sobretot no fallar en la resposta. D’aquesta manera la comunicació es converteix en alguna cosa que en lloc de facilitar la relació la complica molt.

Per poder valorar millor tot això és necessari usar l’empatia i posar-nos en el lloc de la parella i valorar la dificultat d’endevinar o hipotetitzar les necessitats de l’altre. Quan un nen té set demana aigua, si esperés al fet que algun adult pensés que possiblement té set potser no beuria o pot ser que sí però no té la certesa.

Per a que la parella sigui sana i aquesta és la premissa des de la qual treballem a Psicosedna, hem de comunicar-nos, hem de donar oportunitats a l’altre per després valorar sobre la realitat si podem funcionar junts o no.

Per abordar les formes d’exposar les nostres necessitats o queixes davant la parella és necessari utilitzar una manera de comunicació assertiu, s’han de dir les coses de tal manera que no agredeixin a la persona que tenim davant i que a més aquesta valori que entenem la seva posició per a això és necessari dir-li clarament la nostra demanda amb un to suau i conciliador. També és necessari un diàleg on les dues parts estiguin al mateix nivell i es puguin formular preguntes, respondre-les i entendre que haurem d’arribar a acords on la meta no sigui guanyar si no estar bé en ambdues adreces.