Avui dia l’educació dels fills és una de les prioritats en la vida de qualsevol família.

Durant el procés d’aprenentatge, poden sorgir dificultats que necessitin d’un treball extra i un esforç conjunt entre alumne, família, escola i professionals tals com *psicopedagogo, logopeda, psicòleg, etc.

Una de les dificultats més d’actualitat és laDISLÈXIA.

Cada vegada més coneguda, es tracta d’un trastorn específic d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

Sobre ella s’estenen moltes idees en la cultura popular, algunes que podríem acceptar com a vàlides i unes altres que serien simples invencions.

Alguns dels mites que podríem citar són:

– Les persones amb Dislèxia veuen les coses del revés.

Això no és així, és cert que pot ser un dels trets característics a l’hora de reconèixer grafies en mirall (b-d, p-q), però no es basa solament en això, hi ha altres trets dislèxics que també s’han de treballar.

– La dislèxia només pot ser diagnosticada a partir dels 9 anys.

En part és cert, però això no lleva que es puguin observar “signes de risc” des de primer curs de primària i es pugui començar a treballar.

– La dislèxia s’acaba superant.

No és així, la dislèxia és alguna cosa amb el que la persona ha de conviure tota la seva vida, però sí aprèn a utilitzar recursos que compensen certes dificultats i poden millorar considerablement.

– Es pot millorar simplement llegint 10 minuts al dia.

Aquesta no pot ser l’única línia d’actuació. Evidentment ajuda i és alguna cosa que han de fer, però es necessita d’una metodologia concreta i específica per a cada persona que engloba diferents àrees de la lectoescriptura.

– La intel•ligència de les persones amb Dislèxia és inferior..

Fals, les persones amb dislèxia tenen un quocient intel•lectual en la mitjana de la població. Són persones molt vàlides amb grans capacitats, simplement han d’aprendre a compensar aquesta petita barrera anomenada dislèxia.

Entre família, escola i professionals s’han d’unir esforços per evitar el fracàs escolar d’aquests nens.

Com veiem hi ha molts dubtes que podríem resoldre sobre aquest tema que està donant tant que parlar en l’educació actual. Sigui com sigui, entre tots hem d’intentar millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i que aconsegueixin COMPENSAR les seves dificultats i SUPERAR les seves pors.

Mercedes Fernández Benjumea

Logopeda nº col. 08-3649