Aquesta emoció tan intensa que cridem por, que necessita el nen o la nena per explorar la realitat i reconèixer en ella els seus perills i seguretats, és universal.

Ara bé, quan aquest sentiment es pot convertir en alguna cosa perjudicial per a la salut mental dels nens?

• Quan el nen/a cerca constantment situacions de perill proclamant-se omnipotent, com a mecanisme de protecció davant la frustració que sent veient que pot ser feble.
• Quan els pensaments de por poblen totalment el seu interior, sense deixar-li lloc a un altre tipus de pensaments, idees, emocions.
• Quan el nen/a comença a veure perills en tots costats arribant aquests a paralitzar-li, bloquejant-ho de tal manera que ja no és capaç d’aprendre de les seves experiències perquè no és capaç de sentir-les.
• Quan el nen/a reprimeix les seves pors, arribant a aparentar que no hi ha cap por, però que després veiem que apareixen intensament com a malsons o terrors nocturns.
• Quan existeix un terror a morir, pensant que no hi ha una altra sortida.

Deixem algunes recomanacions que us ajudessin a ser un bon pilar de suport per als vostres fills/as, i que pugui entendre, elaborar i superar les seves pors. Sempre sota la següent premissa:

“No és valent qui no té por, sinó el que tenint-la segueix endavant”

– No sobreprotegir ni fer que el nen/a se senti culpable o covard

– Dialogar amb ell/ella i fer-li entendre que són producte de la seva imaginació i que no suposen un veritable perill

– No ridiculitzar ni amenaçar al nen o la nena

– Mai espantar als nens amb coses (l’home del sac, el llop…) perquè ens obeeixin

– Intentar parlar de les seves pors a partir de contes amb finals feliços en els quals els personatges utilitzen idees enginyoses per resoldre i superar les seves pors

– Procurar que no vegi situacions o pel•lícules amb un contingut dramàtic, i si els veu procurar explicar-li la situació

 
Imad Samadi,

Psicòleg Infantil, N. Col. 21322