L’amor és un sentiment actiu, ha de manifestar-se, expressar-se… NO és certa la sentència que moltes vegades repetim: “No és necessari dir que li/l’estimo, ell o ella ja ho sap”.

Tots necessitem sentir-ho, sentir-ho, saber-ho…necessitem escoltar elogis, gratificacions de la nostra parella. Necessitem manifestacions de tendresa, petits obsequis i atencions. Que moltes vegades no es donen per mandra, distracció o desídia. CAL ESFORÇAR-SE PERQUÈ AIXÒ NO SUCCEEIXI.

Dic esforçar-se, però no com a sinònim en cap moment de sacrificar-se. No parlo de renúncia, abnegació ni tan sols generositat. Això ha d’estar molt clar, parlo de parar esment, valorar i actuar. Només això és necessari per esforçar-se.

És difícil pensar que esforçar-se per ser comunicatiu amb la parella, mantenir un nivell de vida sexual rica i gratificant resulti un sacrifici. Si és així caldria revisar la nostra relació o deixar-ho.

La mandra és un factor que frena i pot arribar a aniquilar la vida sexual. És cert que la convivència continuada pot influir en la pèrdua d’interès i d’atracció. La idea és compensar aquesta pèrdua amb un augment d’il•lusió, imaginació i iniciativa.

Les parelles que aconsegueixen viure una sexualitat activa, estimulant, creativa i satisfactòria per a tots dos membres, tenen més recursos per afrontar situacions de crisis que es donaran segur. Si a més d’una sexualitat gratificant existeix una capacitat per a la comunicació i la tendresa la relació afectiva estarà pràcticament assegurada.

Hem d’obrir-nos al diàleg i no posposar contínuament la comunicació amb la parella, per pensar o creure que no té massa importància i que hi ha coses en l’ara que són més urgents. Potser sí són més urgents però no més importants de cara a la vida de la relació de parella i a l’equilibri emocional que necessitem per afrontar el dia a dia.

Beatriz Rodríguez Batlle

NºCol. 20093

Psicòloga especialitzada en clínica d’adults i Teràpia de parella.