Segons molts antropòlegs vivim amb una gran contradicció damunt; som monògams de vocació i infidels per naturalesa. Es tracta d’una sentència bastant dura, com si fos una lluita per ser alguna cosa que no som.

En general en la nostra cultura occidental podem dir que un alt tant per cent de persones consideren que perquè una relació sigui sana la fidelitat no és negociable. Encara que la paradoxa és que cada vegada augmenta el tant per cent de persones infidels i cada vegada la infidelitat es presenta més aviat.

Seguint amb la paradoxa segons molts psicòlegs coincideixen que, per més alliberat que un pugui ser o semblar, saber que la parella té fantasies sexuals no confessades pot produir una severa crisi d’inseguretat.

La paraula infidelitat implica estafa, es tracta de trencar aquest pacte d’exclusivitat que havíem implicitat en la relació. Es trenquen moltes coses després d’una infidelitat el que no implica que es puguin recuperar però després d’un gran treball i implicació de les dues parts de la parella.

M’agradaria posar l’accent també en les diferents infidelitats, freqüentment en el pacte d’exclusivitat implícit de la parella es tracta la sexualitat, no tant l’afectiva. Amb el que queden idees com; ” m’és igual que no em vulguis però no et pots ficar al llit amb una altra persones estant amb mi” ” El que no tolero és que et burlis de la meva amb un altre/a a les meves esquenes”.

Crec que es tracta d’una reflexió molt interessant, profunda i de molt aprenentatge interior.

Com en totes les relacions humanes, en la parella encara més la comunicació és primordial. És important que els acords no vengen implícits, els acords com el seu propi nom indica cal acordar-los. Cal discutir-los, exemplificar-los i arribar a punts en comú. Cal definir que tipus d’exclusivitat es vol, es necessita… i cohesionar-ho amb les necessitats i decisions de la parella. El que s’ha parlat es pot reclamar, i es pot torna a acordar, la qual cosa era implícit és ambigu i amb poc marge de maniobra per refer i per treballar.

Les infidelitats són la causa majoritària de les teràpies de parella, es pot treballar es pot solucionar o es pot intervenir una bona i sana separació. No hi ha una solució veritable i positiva per a la crisi que provoca una infidelitat, hi ha una voluntat de recuperar, un treball molt dur i una voluntat de deixar que reposin.

Cal refer el respecte, l’autoestima, la confiança, i realitzar una reestructuració afectiva. Tant si refem la parella com si dissolem la mateixa, hem de treballar en nosaltres mateixos per començar relacions sanes sense el llegat de l’anterior infidelitat.

En realitat, una enquesta a nivell nacional en 2004, la infidelitat segueix sent la primera causa de divorci i separació a Espanya, seguida per la incompatibilitat de caràcters, el desamor i la violència. La infidelitat és un indicador bastant fiable que alguna cosa no funciona en la parella, seria potser una “solució” a curt termini que genera molts més problemes a llarg termini.

M’agradaria deixar també una idea important, encara el més recte i gelós dels humans pot ser infidel, podem cometre errors tots però això si hem de tenir en compte que comptem amb unes conseqüències que hem d’afrontar.

Beatriz Rodríguez Batlle

NºCol. 20093

Psicòloga especialitzada en clínica d’adults i Teràpia de parella.