La Resignació també és un estat d’ànim. Implica moltes coses, desmotivació, tristesa, frustració, decepció, esgotament mental…i el pitjor escassa o cap intenció de produir un canvi.

Moltes etapes o moments de la nostra vida es caracteritzen per un alt nivell de situacions estressants, conflictes difícils, pèrdues importants, idees o projectes que fracassen, esgotament de realitzar activitats que ens “cremen” cada dia… Qui va dir que la vida seria fàcil i estimulant cada dia? Doncs no, això com gairebé tot depèn de nosaltres mateixos. Si pensem que la vida és justa, viurem amb la sensació de perdre constantment, entrarem en conflictes personals sobre el que em mereixo i no em mereixo, entrarem en judicis de valor sobre les accions i les previsions de les accions dels altres acabant en decepcions contínuament…

Anem a començar per ordenar la nostra casa ( nostra casa serem nosaltres mateixos), Què fem quan tenim un objecte trencat, inservible, que ens destorba i només ens genera problemes? Espero que tirar-ho, desprendre’ns d’ell. Doncs això mateix, és ordenar-nos, desprendre’ns dels mals hàbits que tenim en pensar, en comunicar-nos…

Moltes vegades veiem en teràpia, que els nostres pacients s’embussen en la idea de ” VULL ENTENDRE PERQUÈ HO HA FET, VULL ENTENDRE PERQUÈ NO EM VOL; VULL ENTENDRE PERQUÈ M’HA PASSAT A LA MI,…” és aquí on generalment dóna inici aquest malestar psicològic que de vegades pot derivar en un trastorn tan seriós com la DEPRESSIÓ.

Doncs, sobre valorem els PERQUÈ, els ENTENDRE….si fem una bona reflexió perquè un perquè? per buscar justificacions, per buscar culpables i innocents, per tenir informació i poder-la utilitzar més endavant, per tenir poder, per refregar-nos per la cara la poca autoestima que tenim o poder donar-li força a la idea que la vida és “una merda” i així no haver de fer res… No ho sé però segur que no és per res positiu, per res que ens faci avançar.

Cada persona, cada situació presenta unes característiques, variables i experiències concretes, per tant per començar és difícil analitzar els perquè i els entendre. A més a la pràctica més pràctica solament necessitem realment la resposta, el final de la situació per decidir, per començar a resoldre o acabar i gestionar la pèrdua.

La situació és la que és, l’altra persona decideix, i la salut no és lineal. Passen coses que s’escapen al nostre control, passen coses amb les quals no estem d’acord, passen coses de vegades horribles que ningú es mereix. Però no són càstigs o premis, és la vida. És inherent a estar vius.

Pots triar treballar cada dia en la teva felicitat, gestionar lo difícil, envoltant-te de persones que t’estimin t’aportin coses, buscant cada dia com millorar les teves idees i com fer projectes de qualsevol tipus, acceptant que res és etern, que tots ens equivoquem, i que el primer pas ho has de donar tu. O bé pots decidir continuar enfadat, sense actuar, esperant que tot canviï, que la gent sigui perfecta que faci un bon dia quan tens alguna cosa programada…

És la teva decisió, només teva i completament respectable.

Però si la teva opció és la primera…. COMENÇA JA? QUE NECESSITES?

Beatriz Rodríguez Batlle

NºCol. 20093

Psicòloga especialitzada en clínica d’adults i Teràpia de parella.