En preguntar… com puc ajudar al meu familiar, amic o company quan no es troba bé, la primera resposta pot ser; escoltant-ho.

Què senzill, però quin exercici tan oblidat en la nostra societat. Quan els nens són petits aprenen a parlar a edats primerenques, però, i a escoltar, quan aprenem? A les persones ens agrada que ens escoltin. Detenir-se a escoltar el que els altres diuen ens costa. En la nostra vida actual escoltar sol ser un temps breu perquè ràpidament “assaltem”, “envaïm”… la conversa aportant les nostres opinions, les nostres experiències.

Generar un espai on el receptor desapareix i l’emissor es transforma en el pilar fonamental de la comunicació fa sorgir uns canvis personals que tots tenim en el nostre interior. Escoltar a un altre és important per a tots.. Mitjançant aquest exercici el nostre “speaker” se sent acompanyat, benvolgut i sobretot, entès. El nostre món té un denominador comú que a ningú ens agrada: la pressa. Aquesta ens acompanya de forma present en el dia a dia incorporant a poc a poc hàbits i costums que va transformant la nostra forma d’actuar i sobretot, de pensar. Practicar aquesta escolta activa és una manera de regenerar el nostre interior , aprendre a saber dels altres, fugint del ritme diari ..

És una manera d’alimentar la nostra intel·ligència emocional. El nostre cervell és plàstic, adaptable, flexible, capaç d’aprendre i de desaprendre com si fos un múscul. Per això cal entrenar-ho filtrant i gestionant els pensaments i comportaments. El benestar de les persones abasta diferents variables que entre totes aconsegueixen l’equilibri personal..

En moments on aquest equilibri es ressent la sensibilitat aflora de manera més exagerada i les emocions són més intenses. Aportar la nostra capacitat de saber col·locar-nos en la pell dels altres per sentir-nos físicament , alegres, tristos, fastiguejats, angoixats… és nostra millor manera de relacionar-nos amb el nostre entorn. L’empatia encara és més palpable quan la salut es ressent a causa d’algun procés de malaltia. La necessitat de sentir que hi ha algú al costat on poder recolzar-nos on poder sentir que ens escolten. És primordial per poder enfortir la creença en un mateix.

Sentir-se escoltat ajuda a sentir alineat el nostre cos amb la nostra ment. Què simple és escoltar al que vol ser escoltat. Què difícil és saber-ho fer quan en una persona aflora la feblesa, la desesperança…trobar qui ho sàpiga escoltar és un pas inicial para i per la seva recuperació. En aquesta escolta aflorarà un pensament intern que serà un motor de motivació per poder anar adaptant-nos als nous esdeveniments que estan succeint en aquell moment. Millorar aquest hàbit facilitarà molts cops , els mals entesos comunicatius que hi ha enfront d’una conversa on qui dirigeix la conversa és la persona que hauria d’escoltar, el malestar que l’altra persona li manifesta. Justament, per entendre el motiu de la consulta.

Hauríem d’entendre que cada vegada que escoltem és una oportunitat d’aprendre sobre la persona; els seus desitjos, els seus malestars, els seus anhels… L’escolta activa proporciona un vincle amb l’altre que fa créixer, enfortir els llaços calmar els ànims i restablir el nostre equilibri.

Estem en una època on es comença a comprendre que el mental està interconnectat amb el físic. Sorgeix la tendència de buscar formes de vida més respectuoses amb les nostres emocions i formes de pensar. Hem de prendre mesures que potencien la nostra salut mental afavorint nostra escolta activa.

Estem programats amb unes habilitats socials bàsiques que ens permeten conviure amb els altres… cal seguir entrenant-les. El mateix cal fer per millorar en l’entrenament de les nostres emocions, de la nostra intel·ligència emocional. Si aprenem el món ens escoltarà millor i ens sentirem millor. En situacions de dificultats en les nostres vides quantes vegades no hem trobat a faltar amb qui parlar, amb qui explicar que estigui disposat a escoltar.

Aquest aprenentatge no acaba mai, és continuo, és constant i enriquidor per ambdues parts. La serenitat que aportar al *speaker sentir-se emparat, ple de forces i energies per poder seguir afrontant millor les seves dificultats o problemes que la nova situació comporta.

Escoltar és un verb que es defineix com parar esment al que ens diu. Des de petits escoltem tots als pares, germans, mestres, amics…però amb el temps ens adonem del que vol dir plenament. Hem de ser conscients i buscar com fer-ho cada dia millor per generar una visió més àmplia i, de sobte, veure alguna cosa que abans no vèiem , en el nostre interlocutor.

Parar esment ha de ser alguna cosa present en qualsevol àmbit de la nostra vida. Els professionals mèdics han d’aprendre aquest art com a eina per guarir. Abans era tan normal i quotidià i ara , creiem que per la nostra vida actual, sembla estrany i difícil . A més farà que tota intervenció que facin amb el pacient, sobretot, amb la qualitat de vida de la persona atesa sigui millor i més eficaç. Millorant la seva adaptació al procés. L’important és adonar-nos de què necessitem per avançar i millorar aquesta capacitat d’escoltar. Cadascú hem de trobar la nostra manera de fer-ho, d’entrenar, la nostra manera de sentir-ho, d’actuar. Aquesta capacitat ens ajudarà a connectar amb els nostres, amb el nostre entorn.

Montse Guimerà

Psicòloga formada en Psicooncologia.