Ha de complir amb el següent:

– Ha de ser concreto, si no és un objectiu clar és difícil saber si estic en el bon camí para aconseguir-ho.

– Mesurable (minuts, km, kg, euros, etc…). Haig de poder quantificar-ho per saber si m’estic apropant i en què proporció.
– D’acció, per apropar-me a la meva meta haig d’actuar. És molt interessant que el “titular” del meu objectiu sigui una invitació a l’acció, ha de ser suficientment potent com per activar-me només amb nomenar-ho.

– Solen aconsellar-nos que siguin realistes. Però jo no estic d’acord amb aquest enunciat. El meu consell és que el nostre objectiu ha de ser molt cobejós,quan ho aconsegueixi haig d’estar orgullós, els objectius solen requerir de molt esforç i per a grans esforços, necessitem grans premis.

El premi que aconseguiré ha de ser equivalent a l’esforç necessari.

– Cal marcar uns temps i aquests si han de ser realistes. LEls objectius cobejosos necessiten de més temps (però durant tot aquest temps gaudís dels progressos).

Posem per exemple que no solc córrer i em sembla un objectiu molt
interessant participar en una mitja marató. El primer que haig de fer és veure sense entrenament quant puc córrer i quantes vegades a la setmana estic disposat a entrenar, imaginem que surto el primer dia i…

– Corro 3km, això vol dir que dels 21000 metres d’una mitjana hi ha 3000 que ja els tinc en la saca queden 18000 si estic disposat a entrenar 3 dies a la setmana, puc córrer cada dia 50 metres més que l’anterior.
– Córrer 50 metres més, és molt raonable, de manera que 18000 metres pendents de fer entre 50 metres més que correré en cada entreno,necessito sortir 360 dies a entrenar, entre 3 dies a la setmana d’entreno 120 setmanes que corresponen a 27 mesos. de manera que en poc més de dos anys puc passar de no córrer pràcticament gens a aconseguir la meta en una mitja marató.

Aquest exercici ens ha de servir per adonar-nos que som capaços de millorant molt poc en cada entrenament, però amb constància, és relativament senzill aconseguir grans reptes.

Naturalment una vegada estem convençuts que és un repte que podem aconseguir, és necessari dissenyar un pla d’entrenament amb l’ajuda d’un preparador, i segur que no consisteix a córrer 50 metres més cada dia, aquest pla
serà sense cap dubte més eficaç que el sistema que us proposo, la qual cosa ens permetrà reduir de manera molt significativa els terminis, evitar lesions, i millorar les nostres marques.

Quan dubtem sobre la viabilitat de la nostra meta, RECORDA, que són tan sols 50 metres»

Serveix de molta ajuda comparar aquesta distància amb alguna cosa que ens resulti familiar (recórrer tres vegades el saló de casa, 10 cotxes aparcats, mitja poma, etc)

¿Quin serà el teu repte?

Xavier Savin Vallvé

Psicòleg Col·legiat nº 18109

Especialitzat en Clínica, Esport i Empresa.