Moltes són les vegades que una persona sent dolor en alguna part del seu cos; dolors en despertar i que després poden desaparèixer o continuar en el temps, dolor després de realitzar un llarg dia de treball, després de copejar-nos… la llista seria interminable però, quin és realment el motiu pel qual sentim dolor? Per què el nostre cos ens fa passar per aquesta experiència desagradable? A cas té alguna utilitat?

Segons la Real Acadèmia Espanyola, el dolor és aquella sensació molesta i aflictiva d’una part del cos per causa interior o exterior. Un sentiment, pena o angoixa que es pateix en l’ànima. Mentre que l’Associació Mundial per a l’Estudi del Dolor defineix el dolor com una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real o potencial.

En la majoria de casos el dolor és un sistema d’alarma corporal, adverteix al nostre cervell del perill o que alguna cosa no està funcionant bé. Quan ens copegem, ens fem una ferida o simplement un mal gest en el qual ens fem mal, el cervell entén que s’han danyat teixits i adopta conductes para a arribar a guarir-los. Qualsevol part del cos pot ser la causant del dolor: pell, ossos, nervis, músculs i fins i tot d’òrgans interns.

No tots els danys en els teixits impliquen necessàriament dolor, un exemple podria ser el canvi que sofreixen les vèrtebres en edats avançades, si miréssim una radiografia es podria veure clarament la deterioració de la vèrtebra i, no obstant això, no necessàriament els ocasiona dolor, això es deu al fet que el cervell no ho considera una amenaça.

D’altra banda, no tots els dolors són iguals, parlant en trets generals podem classificar-los en dolor agut i dolor crònic:

• El dolor agut és conseqüència de lesions que causen estímuls dolorosos i pot durar fins a 3-6 mesos, intervenen pocs factors psicològics. No és més que un mecanisme de alerta.
• El dolor crònic es caracteritza per ser durador, des de 3 mesos fins a anys. És una situació en la qual el cervell segueix manant senyals de dolor encara que ja no existeixi lesió i pot convertir-se en un malaltia per si solament. Presenta un elevat component psicològic i conductual sobre el pacient i la seva família.

SSeria un gran error veure el dolor com alguna cosa exclusivament físic ja que es considera una de les sensacions més subjectives que hi ha, està influenciat per factors físics, químics, psicològics i socials. Tot això és molt més rellevant en casos de dolor crònic.

De la mateixa manera també s’intenta distingir entre dolor físic i dolor emocional quan en realitat de vegades van units. Davant un dolor emocional com pot ser un desamor o el duel, es produeixen també canvis físics com a tensió muscular o canvis en la regeneració cel·lular que poden ocasionar o empitjorar el dolor físic.

Per poder tractar el dolor és fonamental saber la seva causa i abordar-ho des del punt de vista físic, psicològic i social, sobretot en els casos de dolor crònic. És important també no alarmar-se i, si és necessari, buscar informació en personal sanitari. Parlar del problema amb altres persones que estiguin en la mateixa situació ens pot mostrar possibles solucions i també podrem veure que no estem sols davant aquesta situació.

Norma Navalón

Fisioterapeuta del centre.