SUPORT I ACOMPANYAMENT DURANT EL EMBARÀS

embarazoQuan una parella presa la decisió de voler ser pares, un dels canvis que es produeix és la reorganització de la parella. Aparquem una mica la díada que hem estat fins al moment i comencem a funcionar com a equip, com a mínim de tres integrants, amb un projecte en comú. La comunicació en la parella és fonamental, les expectatives, les pors, la il·lusió, és important que pugueu dedicar-li un temps a poder parlar del que us preocupa, del que no us veieu capaços de fer, de demanar ajuda si és el cas.

Tant si esteu en procés de cerca, com si ja està en marxa l’embaràs, com si ja ha nascut el bebè, és necessari que la parella tingui moments de oxigenació, un espai d’intimitat pels dos. Això que sembla obvi quan es llegeix, pot acabar sent motiu de consulta, donat el nivell de vida accelerat al que ens hem anat acostumant. Moltes vegades ni tan sols ens parem a un minut per veure com estem o reflexionar sobre les nostres sensacions corporals. És important que puguem fer-ho i compartir-ho.

En el cas que ens ocupa, que és l’embaràs, ens ajudarà molt resoldre el màxim de dubtes que tinguem ja sigui amb el professional de la salut que ens atengui habitualment (ginecòloga i matrona), amb familiars i amics que ja hagin tingut aquesta experiència o també amb els grups de suport a la maternitat i a la lactància. Moltes vegades, en les xerrades informatives sobre cures en l’embaràs i cures del bebè es veuen a pocs homes que assisteixin, però com més implicats i connectats estiguin amb l’embaràs, molt millor serà per a la parella.

En general les pors es generen per la incertesa i/o falta de control d’una situació determinada, com ja hem comentat abans, resoldre dubtes ens serà de gran ajuda. Realitzar un pla de part i comentar-ho amb el professional de la salut que ens fa el seguiment de l’embaràs, conèixer el centre on es va a dur a terme el part i els seus professionals; fer una llista de qüestions que tingueu i porteu-la a la vostra matrona de referència, no hi ha cap pregunta absurda, és pitjor quedar-se amb el dubte.

Segons es vagi apropant el dia del part, hem de poder parlar obertament amb la parella sobre l’acompanyament en aquest moment tan clau. Si per algun motiu la futura mare no desitja que la seva parella estigui en el paritori i prefereix a una altra persona, com si és el pare qui considera que no va poder portar bé aquesta situació i pot interferir més que ajudar, és totalment necessari que ho expressin de forma valenta, que es respectin les decisions i no siguin motiu per culpar en un futur.

Les parelles que tinguin clar que van a compartir aquest moment han de fer-se càrrec i vetllar pel benestar de la mare, facilitar en tot el que puguin i fer-li el més suportable possible. Algunes tasques que pot dur a terme són: controlar el temps entre contraccions, realitzar massatges a la mare per alleujar el dolor, recordar-li que ha de respirar per fer les contraccions més suportables, mantenir-la informada.
A manera de conclusió, un bon suport emocional durant el camí cap a la maternitat millora l’ansietat, els sentiments d’autocontrol i els índexs de depressió pospart. Hi ha una major satisfacció per als dos membres de la parella.

 

Blanca Sagarra Muñoz de Morales

Psicologa 

Nº col. 19426