Vivim molt preocupats per les coses que hem de fer. Sembla que el temps quedi curt i les preocupacions entren a formar part única de la nostra ment. A vegades inclús pensem de forma repetitiva en alguna cosa donant lloc a situacions de ”bucle” de pensaments que ens impedeixen pensar en coses que són realment útils.
El nostre dia a dia està ple de situacions estressants que cada persona gestiona com sap o pot, pel fet, simplement, de sobreviure.

Situacions com: atur, separacions, malalties, etc., fan que aflorin sentiments, emocions que poden desbordar a la persona que el pateix. Aquestes emocions fan minvar l’energia positiva i augmentar l’ansietat i la tristor. El que abans era fàcil i ràpid de fer ara es transforma en difícil i lent. Les ganes hi són però el cos no respon de la mateixa manera. Aquesta evidencia tan clara, provoca un gruix de confusions que són necessàries aclarir per recol·locar a la persona i al seu entorn.
L’aparició de la malaltia mai és benvinguda per cap persona ni entorn. Suposa una situació de crisi i un deteriorament en la seva qualitat de vida. Si parlem de les malalties cròniques, que en l’actualitat són cada cop més abundants gràcies a la medicina que ha fet que malalties finals siguin cròniques, la seva llarga durada i la progressió lenta fan que els pilars de la persona ”trontollin” i hagin de replantejar-se moltes coses de la seva vida.
Són malalties on el comportament de la persona i com l’estil de vida, són determinants per a la seva salut.
Anomenem malalties cròniques a les malalties cardíaques, els infarts, la diabetis, el càncer, SIDA, les malalties respiratòries, arterioescloris, la fibromiàlgia, la fatiga crònica, l’epilèpsia, les demències, etc.
Viure amb una malaltia de llarga durada planteja nous reptes a la persona. Aprendre afrontar els reptes és un procés llarg on la participació activa de la persona cuidant la seva salut ajudarà afrontar-los. El paper actiu en el tractament afavoreix sentir-se millor i més preparat per enfrontar-se a les dificultats que puguin sorgir.
La malaltia crònica no afecta solament a l’aspecte físic sinó també a l’emocional, social i a vegades econòmic. La forma en què afecta la persona la malaltia crònica depèn de la malaltia particular que té i com li repercuteix en el seu cos, la gravetat i el tipus de tractament que requereix. El deteriorament emocional és un dels majors canvis de la majoria de les malalties cròniques. La persona està immersa en un procés d’adaptació ràpid que passa per diferents etapes que susciten una sèrie d’emocions negatives com la por, la negació, la ira, l’ansietat, etc.

Durant els primers anys del diagnòstic hi ha major risc de símptomes depressius provocats per les limitacions físiques. La disminució de l’autoestima, l’augment de la sensibilitat enfront del rebuig, la incertesa, etc plantegen problemes importants d’afrontament.

L’adaptació a la malaltia crònica ve determinada per tres aspectes:

* Característiques de la malatia

* Característiques del subjecte

* L’entorn

Aquestes característiques interferiran o facilitaran l’adaptació a la malaltia i la seva qualitat de vida dependrà de la seva adaptació i el tractament.

Un agent estressant comú d’aquestes que manifesten qui les pateixen és, per exemple, el dolor. Entendre’l i gestionar-lo segons els recursos i circumstàncies de cadascú serà una gran manera d’afrontar i equilibrar la qualitat de vida de la persona. Aprendre a què no sigui invalidat serà una manera de conviure amb ell sense haver de ser una càrrega pel qui ho pateix.
Acceptar i adaptar-se a la realitat nova requereix temps, però si es vol aprendre coses de la malaltia, es busca i s’accepta el recolzament dels altres i es participa activament en la “cura” de la salut generalment es supera amb èxit el procés d’afrontament. Les conductes adaptatives seran els millors aliats per afrontar la malaltia crònica. El recolzament social és fonamental.

Mantenir les relacions socials, cuidar-se, mantenir la rutina diària… haurien de ser les petites conductes adaptatives, per exemple, que la persona podria realitzar per sentir-se millor.

Sobreportar els reptes que la malaltia crònica planteja tant mentals com psicològics requereix un plantejament realista i positiu a l’hora. Al principi adaptar-se a la nova condició o sentir-se bé sembla impossible però es pot aconseguir. És important trobar el nou equilibri perdut.
Descobrir i desenvolupar les nostres fortaleses emocionals és necessari per aguantar les malalties.

Tant la persona que ho pateix com al seu propi entorn.

Traspassar el camí que la malaltia comporta demana molta atenció i cura de la salut. Però fent-ne ús de recursos propis que cadascú pugui tenir o amb ajut d’un professional de salut, facilitarà arribar a l’adaptació del nou procés que ajudarà a encabir la malaltia com a part de la vida de la persona. La seva qualitat de vida serà més beneficiosa i sobretot presentarà unes expectatives més favorables per l’individu.

Animem-nos a despendre les conductes falsament protectores del risc de canvi i acceptem la incertesa i l’adaptació a les noves circumstàncies això serà més favorable per la nostra qualitat de vida.

Montse Guimerà

Psicòloga formada en Psicooncologia.