Psicosedna | Psicología Clínica | Esplugues

L’ÚS DEL XUMET
La màgia del Nadal ja es aquí i en aquestes dates són molts els pares que estan mentalitzant als seus petits perquè entreguin un dels seus béns més preuats a Papà Noel o als Reis Mags a canvi de regals, sí estem parlant del xumet.
L’ús d’aquest element és de gran controvèrsia entre els professionals sanitaris i els pares. Amb l’arribada del bebè, sembla indispensable la presència i ús del xumet, és una cosa que no sol faltar mai i s’estrena en els primers dies de vida del nouvingut. Però no som conscients que a la llarga pot ser perjudicial.
Els bebès neixen amb un reflex que els resulta imprescindible per a la seva alimentació, el reflex de succió. Dividim la succió en dos tipus; l’alimentosa: és la que els permet succionar i empassar, compleix la funció d’alimentar-ho, i la succió no nutritiva: és la que només l’ajuda a calmar-se, la succió per plaer.

La succió és totalment normal s’inicia en l’úter matern i s’allarga fins a gairebé els dos anys d’edat en què ja no necessita succionar i el seu ús va en contra del desenvolupament dental i la parla del nen.
Avantatges:
Efecte tranquil·litzador. S’utilitza amb la idea d’atendre al més aviat possible al bebè, sense pensar moltes vegades que no és més que un substitut del mugró matern i que, en moltes ocasions, la veu i l’olor de la mare és suficient per calmar el seu plor o malestar.
Prevenció de la síndrome de mort sobtada. Ha estat assenyalat com un dels factors que disminueixen el risc de mort sobtada, però no cal insistir en cas que el bebè ho rebutgi.
Serveix com analgèsic en processos molt dolorosos.

Inconvenients:
Aparició de mossegada oberta i croada. Les dents centrals inferiors es desvien gradualment cap a dins, mentre que els que es troben en el mateix plànol, però en el maxil·lar superior, tendeixen a separar-se i a sobresortir cap a fora. Amb el pas del temps, els canins xoquen entre si i ambdues files de dents no es tanquen correctament. A més, l’acció de succionar posa en funcionament una sèrie de músculs de la cara que, juntament amb la posició de la llengua, fan que, finalment les línies superiors i inferiors perdin el seu paral·lelisme (mossegada croada).
Reducció del balboteig i del tempteig amb els sons. Com més temps passi amb el xumet en la boca, és més possible la imitació dels sons dels adults que l’envolten i que pugui experimentar amb els seus propis.
Falta de coordinació de llavis, llengua, dents, paladar i mandíbula per al desenvolupament del parla.
Infeccions estomacals, bucals i un gran augment de les otitis ja que el moviment de succió obre la trompa d’Eustaqui que uneix l’oïda mitjana amb el nas permetent l’entrada de patògens.
Deglució atípica. Moviments compensatoris que es desencadenen per la inadequada activitat lingual en l’acte de deglutir en la fase oral.
Respiració bucal. Consisteix en l’entrada d’aire per la boca de forma habitual i constant, és a dir, no existeix la respiració nasal normal.
Dislalias. Per a una correcta articulació dels fonemes, és necessari que el nen tingui una boca normal, és a dir, amb les dents ben encaixades. Els sons més afectats són /r/ forta, /l/,/z/, /t/ i /d/ per la posició baixa de la llengua, /p/, /b/, /s/ i /x/ per tenir la boca oberta i /f/ a causa de la poca pressió de les dents superiors amb llavi inferior.
Sapigueu que és preferible la utilització del xumet que la succió del dit ja que a l’hora de retirar-ho ens serà molt més fàcil.
Amb tot això no pretenc que el seu ús sigui inexistent sinó adequat i responsable per part dels cuidadors. És convenient no introduir-ho abans de la tercera setmana de vida del bebè, ja que pot interferir en la lactància materna perquè la seva grandària i mesura són diferents a les del mugró de la mare. Començar a restringir el seu ús a partir dels 8 mesos, a partir del primer any s’hauria d’iniciar la seva retirada. No és recomanable el seu ús en nens majors de 24 mesos ja que és quan va formant la seva dentició i pot deformar les dents i el paladar i provoca tots els problemes i trastorns comentats anteriorment. A més cal tenir en compte que en aquesta edat és quan hi ha un augment del vocabulari i tot el temps que el nen porta el xumet en la boca és temps que resta a poder practicar parlant correctament.