El diBLOGa Europeu de la Logopèdia se celebra cada 6 de març per conscienciar a la població sobre el treball d’aquesta professió tan necessària, així com per donar a conèixer la repercussió que tenen els diferents trastorns de la comunicació, en la vida de les persones que els pateixen.
Aquest any el tema escollit és la DISPRAXIA DE LA PARLA, un trastorn podríem dir més desconegut que uns altres i que per aquest motiu és molt important donar-ho a conèixer.
La Dispraxia, també coneguda com a trastorn del desenvolupament de la coordinació, dificultat de l’aprenentatge motor, dificultat a la planificació motora i apràxia del parla, és una dificultat psicomotriu, que pot afectar a les habilitats motores gruixudes i fines.
És difícil saber amb exactitud la població que pateix aquest trastorn, ja que moltes persones mai han arribat a ser diagnosticades, malgrat haver-hi estat marcats per l’etiqueta “nen/a maldestre”. L’estimació es mou entorn d’un 0,2% de diagnòstics de Dispraxia de la parla. Al voltant del 70-80% dels casos diagnosticats són nens.
Hi ha diversos tipus de Dispraxia, que podem classificar en:
• Dispraxia Ideomotora: Dificultat per completar tasques motores d’un sol pas.
• Dispraxia Ideatoria: Dificultat per completar una seqüència de moviments.
• Dispraxia Oromotora: Dificultat per coordinar els músculs bucofonadors per pronunciar correctament les paraules.
• Dispraxia Constructiva: Dificultat per entendre les relacions espacials.

Centrant-nos en la Dispraxia verbal o de la Parla, podem dir que en general, als nens que la pateixen se’ls descriu amb un parla molt poc intel·ligible, però amb una gran intenció comunicativa. Presenten dificultat per pronunciar les paraules, un parla entretallada i amb titubejos davant la producció de certs sons, errors en l’execució per completar un moviment aïllat sense so, etc.
No s’observen problemes estructurals ni neurològics en els mecanismes orals, que justifiquin l’absència d’intel·ligibilitat i sembla que són nens que responen molt lentament al tractament logopèdic.
Malgrat la lentitud del tractament, és molt important dur-ho a terme. Ajustar la intervenció a cada nen és primordial perquè aquesta sigui global i integradora.
És molt important tenir paciència davant la reeducació i a més de dur a terme un tractament logopèdic, combinar-ho amb altres professionals que poden ajudar al nen (psicòleg, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta).
És important donar a conèixer aquest trastorn, ja que més persones de les quals ho saben, ho pateixen sense tenir clar perquè tenen aquestes dificultats. Donem a conèixer la Dispraxia, en aquesta jornada tan important com és el Dia Europeu de la Logopèdia.

 

Mercedes Fernández

Nº Col·legiada 08-3649

Logopeda

Leave a Comment