Una cursa important
Aquest matí ha estat especial. Com cada any es fa la cursa de la dona amb la finalitat de córrer per una bona causa. Sempre fer esport és una bona manera de començar el dia, però si a més el motiu és el fet de fer present un moment crític que una dona pot haver passat o estar passant, encara ho és més. Aviat s’ha omplert Montjuïc de dones de moltes edats, filles, mares, àvies, tietes, amigues, etc. amb l’objectiu clar: reivindicar que l’important és no estar sol quan la vida fa un gir de salut. El càncer de mama és una malaltia que afecta moltes dones i 8 de cada 10 dones el superaran. Les investigacions, els estudis, els assajos i tots els experts que hi treballen fan que, dia a dia, es tingui més eines per poder fer-li front de manera menys invasiva però més eficaç. Pot dir-se que és una cursa que cap persona vol patir, però que quan s’està és necessari saber com es pot viure. Amb tot el suport mèdic no hi ha prou per poder fer front aquest gran repte. Cal també un suport social i com no, un suport psicològic.
El batibull d’emocions que afloren quan un dia diagnostiquen un càncer és difícil de descriure i encara més complicat de viure-ho. Apareixen emocions, sensacions que per la persona no havien estat mai presents en cap altra situació. La confusió, la incertesa, el desordre, la por… apareixen de manera instantània i, la incredulitat, s’instaura en el cap. Al principi és complicat entendre el que diuen i negant o evitant es sobreporta millor. Després, adonar-se que del què succeeix el protagonista és un mateix, és l’inici de l’afrontament del procés.
Els desequilibris emocionals provoquen neguit, inquietud, tristesa, ansietat, etc. i descobrir com la persona ha d’afrontar el seu dia a dia, és pesat. Entendre que la malaltia és una part de la persona és conseqüència d’adonar-se que… la vida és això: moments de salut i d’altres de malaltia.
Estem en un moment on al nostre voltant se sent que es busca ser feliç, redescobrir-se, reinventar-se, etc. Afrontar una malaltia és un redescobrir com és l’individu enfront de moments difícils trobant-se amb vivències noves.
Sentir-se acompanyat, estimat, veure que el teu voltant està amb tu, és una gran font d’energia per saber que no s’està sol en aquesta lluita i que sempre hi ha algú que et donarà forces i suport quan les teves flaquegin. Avui, en la cursa de la dona, aquest era l’ambient que es respirava. Una amiga, una mare, una germana, una persona… Algú a prop de cada dona lluitadora, demostrant públicament que són moltes que hi pensem i treballem fent més «lleugera» la càrrega a suportar.
Aquest suport fa que en moments de solitud, que es tenen i que són necessaris per adonar-se si per on es va, és per on es vol o si el que se sent, es vol sentir així, siguin més suportables sabent que hi ha quelcom amb qui es pot comptar.
Les emocions, en aquestes situacions, es desequilibren perquè no hi ha connexió entre el cap i el cor. NO ES TROBEN, estant separats i la distància és tan gran que costa raonar, prendre decisions i veure amb claredat tot el que succeeix al voltant nostre.
És una cursa de fons, de paciència, plena de fites, d’obstacles que superats uns vénen de nous, però que durant el camí i al final d’aquest, dia a dia van apareixent, com l’aigua que brolla de la font, petites espurnes i maneres de viure que ajuden a sentir-se millor. El temps ho cura tot, és una frase que s’encaixa en molts contextos, però hi ha una part que és ben certa. El temps dóna distancia, dóna serenor, dóna claredat per saber per on es vol anar i, sobretot, per on no es vol anar. Que important és tenir les idees cares i acords amb el que sents.
No oblidem que no només hi ha dones en aquesta cursa, hi ha molta més gent, companys/es, fills/es, pares, germans/es, amics… que també viuen aquest procés i que tenen un pes en l’evolució i equilibri de l’entorn.
Per tot això i, veient la foto on l’aigua fa una explosió cap al cel com a senyal de llibertat, força i valentia, seguim lluitant per totes les persones que es troben aquest moment, per les que ho han passat i no oblidem les que ho han passat però el destí ha tancat el seu camí més aviat del que hauria sigut. Que important és sentir-se rodejat de gent que respira anhels com els teus per sentir-se més poderós i encoratjat a seguir lluitant per un gran repte i aconseguir de nou recuperar la nostra nova vida.
Montse Guimerà
Psicòloga formada en Psicooncologia
