ICTUS “L’epidèmia del segle XXI”

En els temps que corren, pràcticament tots coneixem el significat de la paraula ICTUS. Una paraula que temps enrere era bastant desconeguda, però que ha anat prenent força en la nostra societat, una societat, que desgraciadament, cada dia sofreix més les seves conseqüències.

El Ictus es pot explicar com la pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per un accident vascular.

A Espanya, el Ictus es troba entre la segona causa de mort en la població general i la primera entre les dones. Al món, el ictus afecta a 17 milions de persones aproximadament i causa la mort a uns 6 milions. A més, és la primera causa d’incapacitat.

És important tenir en compte, que cada vegada hi ha més persones joves que ho sofreixen a causa de l’estil de vida actual. Les persones que sobreviuen a un accident cerebral sense seqüeles, poden portar un dia a dia normal, mantenint uns hàbits de vida saludables. Per a moltes altres persones, les conseqüències en la seva vida quotidiana són devastadores.

Depenent del grau de lesió i de la zona del cervell que ocupa, les seqüeles poden variar d’una persona a una altra, sent les més comunes:

• Dèficits motors totals o parcials
• Alteracions del llenguatge expressiu o comprensiu
• Fatiga
• Dèficits d’atenció
• Alteració de la memoria
• Pèrdua d’autonomia
• Depressió
• Ansietat

Quan el pacient es troba de nou a casa, una vegada passada l’etapa hospitalària, és el moment d’emprendre un nou camí cap a la rehabilitació de tots els aspectes que s’hagin vist afectats en la seva salut.

Les persones que sofreixen una alteració en el llenguatge ja sigui expressiu o comprensiu, han de posar-se en mans d’un Logopeda. La funció del logopeda és molt important en la seva rehabilitació, sent la persona que els guia i els ajuda en aquesta etapa de reeducació del llenguatge i així, poder utilitzar-ho de nou en les seves vides, d’una manera funcional.
No obstant això, és un treball que necessita l’esforç vital del pacient: motivació, constància, paciència, esforç, etc., ja que no és una tasca fàcil.
En ocasions, la persona, pot veure tocada la seva capacitat d’esforç i superació davant uns progressos lents o que puguin semblar estancats i, en conseqüència, poden caure en la desmotivació, la depressió, etc.; per aquest motiu, és també tan important la figura del psicòleg, que pot acompanyar al pacient en el procés de conèixer a aquest nou JO. La persona ha d’aconseguir entendre que, encara que sigui un procés difícil i lent, cal treballar, ja que, de no fer-ho, no es pot avançar en la recuperació.
Com veiem, l’acció coordinada del logopeda i el psicòleg forma un tàndem perfecte per a la recuperació cognitiva i emocional del pacient. El nostre consell és no esperar, sinó posar-se a treballar des del principi, ja que creiem en la plasticitat del cervell i a recuperar el perdut a poc a poc.