MATERNITAT I QUALITAT DE VIDA

No sé si per moda o perquè realment és un tabú el tema de la maternitat es parla molt de la decisió de ser mare, de com ser-ho i de com explicar-ho. Es perd qualitat de vida, no sé és més feliç amb fills que sense fills en contraposició moltes vegades a la necessitat gairebé obsessiva de passar per aquesta experiència mitjançant qualsevol tipus de tractament.

Com Psicòloga Clínica m’agradaria ordenar d’alguna manera totes aquestes coses. En primer lloc parlar que és qualitat de vida, és un concepte bastant complex perquè es nodreix tant del ampli com del concret. Del ampli perquè es basa en moltes àrees de la vida (treball, parella, família, oci, …) i concret perquè es basa en el subjectiu (expectatives, desitjos, metes, filosofia de vida, valors …) per tant quan utilitzem aquest concepte hem de veure tot el que hi ha al seu abast. És un equilibri de totes aquestes coses.

blog febrero

Prendre una decisió responsable comporta sospesar certes variables, però quan prenem decisions les prenem en relació als nostres desitjos, les nostres expectatives, els nostres valors i les nostres creences per tant no podem mai prendre les mateixes decisions totes les persones, ni totes les mares, ni totes les dones, ni tots els pares, ni tots els homes … per tant la presa de decisions va en funció del que subjectiu i el concret. Una altra cosa seria la capacitat de prendre decisions pròpies o deixar-nos influenciar per altres persones, cultura …

Quan un sistema concret evoluciona, com per exemple afegint elements (tenint fills) és lògic que el sistema tendeixi a desequilibrar-se durant l’etapa d’adaptació. Evidentment el temps que abans es dedicava a cada cosa ara s’ha de repartir amb la nova situació. I això depenent de com era el sistema abans, de si aquesta parella estava estructurada, compartia valors, es comunicava, potser el desajust serà menor.

No sé si es perd qualitat de vida, si que es perd temps per invertir en les altres àrees de la vida almenys al principi. I no sé si compensa, no sé si et fa millor persona, no sé si et fa més feliç … De fet caldria analitzar bé que vol dir que la decisió de tenir fills es basi en ser més feliç, i en la càrrega que suposa per a ells o elles aquesta responsabilitat.

Ser feliç com la qualitat de vida depèn en exclusiva del nostre treball per equilibrar els nostres rols, per complir els nostres desitjos, aconseguir metes, gaudir del que ens agradi … Ser feliç és responsabilitat d’un@ mateix@. Els nostres fills i filles si decidim tenir-los no han de venir per complir les nostres expectatives, ni els nostres desitjos, vénen per complir els seus.

Evidentment la maternitat pot ser molt dura per moltes variables diferents, però que projecte, que treball, que «cosa» a la vida no és dura. Si es decideix tenir fills i la maternitat es posa costa amunt, demana ajuda, reorganitza les coses, informa’t, desfogat…

I si decideixes no tenir no sentis culpa, no sentis que no estàs fent el que et toca, explora, dissenya i equilibra la teva vida.

 

 

 

Beatriz Rodríguez Batlle

Psicòloga General Sanitària especialitzada en clínica i en teràpia de parella

Nº Col·legiada 20093

 

Leave a Comment