Disfàgia

Avui, 6 de març se celebra el dia europeu de la logopèdia, aquest any dedicat a la disfàgia i als trastorns de deglució.

La disfàgia és la dificultat per empassar, bé siguin aliments sòlids o begudes. És molt freqüent en la tercera edat, encara que poden donar-se casos en qualsevol etapa de la vida fins i tot en nounats i les conseqüències arriben a ser greus i de repercussió important en l’estat de salut de la persona que la sofreix.

Les causes de la disfàgia poden ser de divers origen: malalties de la cavitat bucal, problemes de la faringe, malalties de l’esòfag, malalties neurològiques: parkinson, malalties cerebrovasculars i infarts cerebrals, esclerosi múltiple, traumatisme cranioencefàlic, deterioracions cognitives i demències, tumors i malalties de via aerodigestiva superior, cavitat oral, orofaringe, laringe i hipofaringe.

Dins dels símptomes ocasionats per la disfàgia s’inclouen: dificultat en la masticació o preparació de la bitlla, bavejo excessiu, ennuegament, tos i canvis en la qualitat de la veu després de la deglució, sensació d’obstrucció de l’aliment en qualsevol nivell del tracte alimentari i deglució dolorosa.

El treball del logopeda amb aquests pacients es centra a aconseguir una alimentació per via oral, encara que en ocasions sigui sota supervisió del professional. Aquesta recuperació de l’alimentació es basa en les característiques i necessitats concretes del pacient, evitant el risc d’aspiracions i ennuegaments. Per a això és necessari rehabilitar el procés motor de la masticació, el procés deglutori i el control de la bitlla alimentosa mitjançant la millora de la sensibilitat de la posició, grandària, textura, temperatura, de la bitlla en la boca, etc .
La tasca s’inicia amb la valoració i correcció del patró postural del cap i coll, l’estat de la llengua, dents, paladar, etc. El to i força muscular, la sensibilitat, els reflexos, la respiració i el propi procés de la deglució. Posteriorment, s’inicia el tractament específic amb un programa de reeducació.

A més del tractament logopèdic, avui dia s’està investigant molt per poder proporcionar una alimentació que sigui de gust i cridanera a la vista del pacient, mitjançant diferents textures i sabors amb el que el menjar torni a ser un acte plaent.

És molt important, per la seva gran repercussió en la salut i qualitat de vida de la persona, la detecció precoç i una intervenció professional des dels primers moments de l’aparició del problema són primordials, així com la informació a la família i la seva col·laboració en la mesura del possible.

Eva lópez

Logopeda col·legiada nº3978