El Mindfulness està en “auge” i el que va començar com una moda sembla que s’instaura en el nostre dia a dia. Últimament surten notícies on empreses apliquen Mindfulness en els seus treballadors perquè redueixin l’estrès i el clima de treball sigui més favorable.

Cada vegada més escoltem a coneguts i amics que acudeixen a tallers o classes de meditació i Mindfulness i com els ajuda a prendre una pausa en el seu dia a dia i en la seva ment.
Afortunadament sembla que no només comencem a adonar-nos de l’important que és cuidar la nostra ment i inspirar calma, sinó que per fi ho apliquem, però… què passa amb els més petits de la casa, ells no necessiten un respir mental?

Molts pensaran que no els fa falta, que juguen ja bastant estona, que amb prou feines tenen preocupacions o no són importants. I jo els responc esteu segurs? Els infants perceben les preocupacions dels seus pares, són acompanyats per la rutina atrafegada durant dies carregant-se amb aquesta ansietat patògena que ens instaura la societat, a més de totes les tasques escolars i extraescolars i les seves relacions entre iguals.

Heu notat que sense la rutina està més tranquil? Hi ha menys baralles en les vacances? Les obligacions del dia a dia ens afecten a tots.

Entrenar-se a estar en atenció plena és una habilitat que els ajuda a millorar la concentració, augment de confiança, augment de capacitat de temps de resposta davant estímuls estresantes i major maneig de l’ansietat.
Tot això els permet una major comprensió del seu món interior.

 

family-1517192_1920

Per això us proposo traslladar un respir de calma per als moments del dia a dia en família. Hi ha molts exercicis per realitzar i en tots ells la respiració és una cosa fonamental, ja que ens ajuda a prendre consciència del cos, centrar la nostra ment i entrenar l’atenció.

 Us proposo practicar la respiració. L’exercici té una durada de 10 minuts (potser els primers dies amb 5 minuts ja és suficient).

Abans de començar l’exercici has de:

– Buscar un lloc tranquil on no hi hagi estímuls externs, que et distreguin.
– Asseu-te o tomba’t de forma còmoda.
– Si ho prefereixes pots posar música d’ambient relaxant (naturalesa, sons suaus…)

L’adult serà qui anirà guiant al menor. Es tractarà de fer d’exploradors i aneu a explorar com reacciona el cos, com se sent i com canvia a mesura que avança el temps. Adoptant una actitud de curiositat pots proposar-li:

1.Observa el cos i fixa’t en com entra i surt l’aire pel nas.

2. Fes un repàs pel cos assenyalant les parts que han d’anar-se relaxant (cames, abdomen, braços…).

3. Pots demanar-li que es col·loqui les mans a la panxa i observi com es mou a dalt i a baix en funció de com respirem.

4. Observa què succeeix en el cos quan el ritme es fa més ràpid o quan el ritme es ralenteix. (No fa mancada estar completament immòbil simplement redirigim al cos i a la respiració. Si en algun moment s’accelera, és normal, simplement dirigim una altra vegada l’atenció).

5. Pots finalitzar l’exercici proposant un paisatge o situació que sàpigues que relaxi al teu fill/a (en una piscina amb aigua temperada, a la muntanya, etc).

En la primera part es tracta d’observar per prendre consciència. En l’últim punt sí s’introdueix relaxació.
Una vegada fet aquests exercicis felicitem al nen/a per l’exercici fet i valorem el seu esforç a practicar l’atenció i compartir aquest moment familiar.

Tres claus a tenir en compte:
– Inclou-ho com una rutina (sempre a la mateixa hora preferiblement).
– Planteja-ho com un joc: un moment per passar en companyia dels petits de la casa de forma amena. Com més distès sigui, més voldran repetir.
– Valora els esforços: si reconeixem el que han fet bé ajudarà a intentar-ho de nou.

JAUME FONT DELGADO
Psicólogo, especialidad infanto-juvenil colegiado nº 20355

Leave a Comment