EL COMPONENT DEL LLENGUATGE MÉS DESCONEGUT: LA PRAGMÀTICA
Pel que fa a dificultats del parla i el llenguatge i en conseqüència al que pot ser una rehabilitació logopèdica, habitualment només es coneix una part.
Normalment als pares i educadors, el que més els crida l’atenció és si el seu fill o alumne parla bé i amb això em refereixo a si pot pronunciar correctament els sons, si té el vocabulari esperat per a la seva edat i si s’explica correctament, amb oracions ben formulades.
Si parlem de l’anterior, ens referim a la forma i el contingut del llenguatge, però hi ha un tercer component que molta gent desconeix gairebé íntegrament i és l’ÚS d’aquest, és a dir la pragmàtica que engloba les funcions del llenguatge.
Aquest component com comentava anteriorment és el gran desconegut, però és un element que de veure’s afectat presenta una major gravetat i un pronòstic menys favorable. Molts pares quan parlem del component pragmàtic, no acaben d’entendre a què ens referim i és quan hem de parar i donar-li un sentit quotidià a aquest aspecte. És llavors quan entenen com és d’important i com pot afectar a la vida social dels seus fills.
La finalitat del llenguatge és intercanviar informació, expressar sentiments, aconseguir coses dels altres amb la seducció (“M’agradaria tant que fessis…”) o amb la força d’un imperatiu (Deixa això!). A més, la pragmàtica també valora si s’usa el llenguatge de manera que l’interlocutor ho entengui bé, si la persona se cenyeix al tema del que s’està parlant o per contra fa moltes “fugides” d’est i desconcerta a l’altre. Dins de la pragmàtica, també trobem la correcta utilització del torn d’intervenció i com la persona, té en compte el que l’altre no sap del tema a l’hora d’oferir informació. Finalment, també trobem la prosòdia que engloba si la persona fa repeticions o ecolalias, si no presenta un ritme normal o adequat en parlar, si hi ha un to peculiar i si fa gestos adequats o per contra són inadequats.
Mitjançant la pragmàtica del llenguatge el nen/a va descobrint una sèrie de possibilitats que s’obren a la seva al voltant gràcies a ell.
Una de les primeres seria la funció reguladora del llenguatge que es basa a obtenir coses o satisfer necessitats.
La funció social, permet relacionar-se de forma correcta amb els altres: saludar, demanar permís, agrair, etc.
La intenció comunicativa i l’atenció conjunta amb l’altre permeten captar i atreure l’atenció de l’interlocutor per fer alguna cosa junts, compartir alguna experiència, etc.
Podríem seguir explicant totes i cadascuna de les funcions del llenguatge, però ens anem a centrar a explicar les primeres que són adquirides pel nen/a, les quals de no apareixen poden ser un gran indicatiu que alguna cosa no va bé en el desenvolupament del nen/a.
En resum, la pragmàtica engloba l’ÚS del llenguatge, les HABILITATS CONVERSACIONALS que posseeix la persona i la utilització de la PROSÒDIA.
Normalment el component pragmàtic es veu afectat en:
Trastorns del Desenvolupament, Trastorns de l’Espectre Autista, Síndromes i TEL (alguns tipus).
Si comprova que el seu fill té dificultats per usar el llenguatge en les diferents situacions de la vida diària i hi ha aspectes desconcertants en com ho utilitza per relacionar-se amb els altres, no dubti a acudir a un logopeda i/o pediatre.
Merche Fernández
Logopeda col·legiada nº 3649
