EL CAMÍ DE VIURE

Vivim en una societat que ens educa pels bons moments; festes, aniversaris, naixements, etc; en general per les alegries. Ara bé, al llarg de la nostra vida també apareixeran moments complicats, difícils d’entendre i alguns, amb finals inesperats.
Cada dia, no podem viure pensant que un dia morirem, però sí que no hem d’oblidar que és l’únic esdeveniment que tenim certesa que succeirà. Ara bé, hauríem de fer alguna reflexió del que significa viure per tal de posar tots, els cincs sentits i preparar-nos per estar satisfets d’haver sigut coherents en el nostre camí de vida. Intentar evitar la combinació de por i remordiment amb frases com: «si ho hagués sabut…» o «ara que em queda poc temps…» perquè voldrà dir que no haurem malbarat la nostra existència.
La mort genera molta por, angoixa, malestar, incredulitat i, sobretot, inseguretat. Quan la mort irromp en una etapa de vida que surt dels cànons, sense previ avís, els nostres esquemes es trenquen encara més i ens resulta una dificultat més elevada per entendre-la. El causant de l’esdeveniment, és un altre dels factors que ajuda a poder assimilar millor o no la pèrdua del nostre ésser estimat. Podríem dir que aquests dos aspectes, és a dir, la interrupció de la vida i la circumstància de la mort seran decisius pel desenvolupament del procés de dol de les persones de l’entorn.

Altres aspectes com la personalitat de cadascú, les vivències i el seu moment actual, també seran pilars a tenir present per afrontar aquest moment tan íntim i trasbalsador.
Normalment, la mort l’associem a la pèrdua física de la persona que estimem, ara bé, quan la malaltia apareix deixant una forta petjada en la persona fins al punt que res té a veure amb qui coneixíem, aquí també podríem dir: «que el nostre ésser estimat ha marxat».
El dol és un procés que cada persona viu segons molts factors. Va passant per etapes complicades, tristes, inclòs de ràbia fins a deixar pas a l’acceptació i el compromís amb un mateix. És important i necessari viure aquest moment per assentar les nostres emocions desbordades. El temps que cadascú requereixi dependrà de com afrontem la situació que tenim present.
Gaudir de la vida considerem que és una de les nostres màximes prioritats fruit del regal què és estar viu. Tenir una «bona mort», també seria una de les nostres màximes que cadascú s’hauria de respondre sense oblidar com li agradaria morir.

Montse Guimerà
Psicòloga d’adults i Psicooncòloga