Els Trastorns d’Alimentació. Com ens relacionem amb el menjar?

Avui dia sabem la importància que té l’alimentació en el nostre benestar psicològic, com també que el nostre estat emocional pot afectar a la nostra forma de relacionar-nos amb el menjar.

És summament difícil saber on està el límit que separa la normalitat del patològic i més en una societat on se li dóna tanta importància a l’aparença física i a un estil de vida saludable. Tenim molta informació que ens arriba per diferents canals sobre hàbits de vida saludables, dietes, culte al cos etc. Hi ha tanta informació procedent de fonts poc fiables que arribem a normalitzar pensaments i conductes que no ens fan cap bé. Rebem missatges contradictoris que d’una banda ens diuen que hem de cuidar-nos, vigilar l’alimentació i treballar el nostre cos però que d’altra banda rebem que hem d’agradar-nos tal com som.

És impossible, fent una ingesta baixa en calories i fent exercici extrem, sentir-se bé amb un mateix. El cos necessita una ingesta de calories i si no les rep s’està creant un desajustament que afecta tant a nivell físic com a nivell psicològic. Per motius com aquest apareixen el que es coneix com afartaments. Ja que l’organisme és savi i després d’un temps privant al teu cos de calories aquest necessita una ingesta més calòrica i es produeix un afartament que és gairebé impossible d’evitar. Si al teu cos li dónes les calories que necessita és molt menys probable que es produeixi un episodi d’afartament. Quan això es converteix en un cercle viciós on la major part del temps estàs pensant i sofrint per això i realitzant conductes compensatòries (com a exercici excessiu, dejuni, ús de laxants, vòmits etc) és quan pot portar a un problema. Moltes vegades tenim la idea errònia que s’han de donar conductes compensatòries com el vòmit perquè sigui un problema però això no és així. Hi ha altres conductes com l’exercici o saltar-se algun menjar que també són conductes compensatòries encara que les tinguem més normalitzades,

Perquè us feu una idea els trastorns de la conducta alimentària (TCA) constitueixen un grup de trastorns mentals caracteritzats per la conducta alterada davant la ingesta alimentària per controlar i/o aconseguir un pes anormalment baix. Això és així ja què existeix una sobrevaloració de la importància de la figura i el pes. I el seu control és la peça clau en el manteniment del problema.

En els TCA existeix insatisfacció corporal com també distorsió del cos (no perceben el seu cos com realment és). De totes maneres nombrosos estudis revelen que gairebé un 60% d’adolescents en pes normal tenen una valoració negativa sobre la seva aparença.

És per això que l’etapa de l’adolescència és una etapa crítica per a l’aparició d’un trastorn alimentari. Es produeixen canvis tant a nivell físic com a nivell psicològic i emocional. En molts casos s’observen dificultats en relació amb el menjar i amb el cos que no tenen per què arribar a un trastorn però que no es poden obviar. També cal dir que no tots els trastorns alimentaris han de presentar infrapès, encara que sí és el més comú.

El TCA pot ser considerat un intent de solució davant una espiral perfeccionista. En la nostra societat relacionem l’èxit amb la primesa. Per tant, pot estar de fons la idea que si estic prima puc aconseguir èxits en més camps de la meva vida. Això està relacionat amb la percepció que tenim sobre nosaltres mateixos i que no està a l’altura que ens agradaria pel que genera una baixa autoestima. L’ideal de primesa és condició necessària però no suficient per a l’aparició d’un trastorn de la conducta alimentària. Diversos estudis posen gran èmfasi en la relació entre TCA i dificultats interpersonals i/o problemes familiars.

Quan existeix un trastorn alimentari això es converteix en una obsessió. El seu pensament obsessiu està centrat en unes cognicions distorsionades sobre l’entorn i d’un mateix seguides d’emocions distorsionades i aquestes porten a la realització de conductes patològiques. És per això que en un tractament és necessari tallar amb les conductes que està duent a terme la persona afectada però no podem oblidar-nos de fer paral·lelament un treball més profund per reestructurar aquests pensaments i emocions.

Per tant l’alimentació i el cos són l’expressió de l’estat psicològic i emocional. Quan hi ha malestar es veu reflectit en el tipus i quantitat de les ingestes i tant si existeix sobrevaloració de la importància de la figura i el pes. I el seu control és la peça clau en el manteniment del problema.

En els TCA existeix insatisfacció corporal com també distorsió del cos (no perceben el seu cos com realment és). De totes maneres nombrosos estudis revelen que gairebé un 60% d’adolescents en normopès tenen una valoració negativa sobre la seva aparença.

És per això que l’etapa de l’adolescència és una etapa crítica per a l’aparició d’un trastorn alimentari. Es produeixen canvis tant a nivell físic com a nivell psicològic i emocional. En molts casos s’observen dificultats en relació amb el menjar i amb el cos que no tenen per què arribar a un trastorn però que no es poden obviar. També cal dir que no tots els trastorns alimentaris han de presentar infrapeso, encara que sí és el més comú.

El TCA pot ser considerat un intent de solució davant una espiral perfeccionista. En la nostra societat relacionem l’èxit amb la primesa. Per tant, pot estar de fons la idea que si estic prima puc aconseguir èxits en més camps de la meva vida. Això està relacionat amb la percepció que tenim sobre nosaltres mateixos i que no està a l’altura que ens agradaria pel que genera una baixa autoestima. L’ideal de primesa és condició necessària però no suficient per a l’aparició d’un trastorn de la conducta alimentària. Diversos estudis posen gran èmfasi en la relació entre TCA i dificultats interpersonals i/o problemes familiars.

Quan existeix un trastorn alimentari això es converteix en una obsessió. El seu pensament obsessiu està centrat en unes cognicions distorsionades sobre l’entorn i d’un mateix seguides per tant d’emocions distorsionades i aquestes porten a la realització de conductes patològiques. És per això que en un tractament és necessari tallar amb les conductes que està duent a terme la persona afectada però no podem oblidar-nos de fer paral·lelament un treball més profund per reestructurar aquests pensaments i emocions.

Per tant l’alimentació i el cos són l’expressió de l’estat psicològic i emocional. Quan hi ha malestar es veu reflectit en el tipus i quantitat de les ingestes i tant si existeix gravetat per ser un trastorn o no, és important poder treballar a nivell emocional per posar solució a alguna cosa que ens està afectant.

Esther Boada Psicòloga Clínica especialista en Psicologia Infantil – Adolescent – Adult

Nº Col. 24465