“La violència de gènere procedeix de la desigualtat entre homes i dones, sent el resultat de la creença, alimentada per la majoria de les cultures, que l’home és superior a la dona amb qui viu, que és possessió seva i que pot ser tractada com consideri adequat. És la manera d’afermar aquest domini, per la qual cosa la violència de gènere no és un fi en si mateix, sinó un instrument de dominació i control social.”[1]
En relació a aquesta reflexió és important puntualitzar elements per a valorar amb que ens trobem en indagar en la violència de gènere, en primer lloc, parlarem de les relacions tòxiques. Seria l’oposat a relació sana una relació d’igualtat on no es dóna aquesta dicotomia de domini i submissió.
Què trobem en una relació tòxica? Si partim d’aquesta base de desigualtat trobarem diferents tipus i intensitats de violència, des dels micromasclismes, fins a la violència sexual, violència econòmica, violència psicològica, violència física…
Els Micromasclismes són una expressió referida a comportaments de control i domini de “baixa intensitat”, naturalitzats, legitimats i invisivilitzats que alguns homes executen impunement, amb o sense consciència d’això. Comportaments sexistes assentats en “autoritat sobre les dones”, comportaments que, encara que no ho reconeguin molts homes tenen interioritzats. Són alguns d’ells resistències i obstacles per a la igualtat amb les dones en el quotidià; controls, imposicions i abusos de poder.[2]
Quant als tipus de violència que podem trobar en més menys escala en les relacions tòxiques com he referit abans seria l’econòmica exercint un control sobre els diners familiars, no deixant la presa de decisions econòmiques, no deixant anar a treballar a la parella… la sexual amb imposicions en les relacions sexuals, amb control i fins i tot abusos o violació. La física amb tot tipus de conductes agressives i lesives fins i tot amb final de mort i la psicològica amb assetjament, control, vexacions, anul·lant a la parella en gairebé tots o tots els àmbits de la seva vida.
En les relacions tòxiques trobem diversos tipus de dependència, l’econòmica que exposa aquesta violència de la qual abans parlem i que seria una causa i/o conseqüència de la relació i la dependència emocional que seria exclusivament causa de la relació tòxica.
Una relació tòxica genera o sol generar una situació d’addicció[3] engendrant necessitats abans inexistents. Perquè les emocions es desborden, la por, la culpa, la decepció, la tristesa, la intensitat també de les positives… Aquí es pot donar a confusió amb el mite fals que la dona per la seva condició de gènere és dependent emocionalment entrant en la línia dels micromasclismes.
Una base d’aquestes idees i creences tan interioritzades en homes i dones és el mite de l’amor romàntic. On trobem mites com la mitja taronja, ànima bessona, príncep blau, l’amor tot ho pot… i això fa que el model sigui ja de base de desigualtat. Ens fa pensar que l’amor de parella és fonamental per a la vida, etern i exclusiu. Deu ser també heterosexual, d’inici sobtat enamorant-nos a gairebé primera vista ens fusiona i ens obliga a un sacrifici continuat amb gelosia i domini de l’altre.
És important conèixer el cicle de violència[4] on trobem tres fases, la primera on s’elabora la tensió, augmenta l’hostilitat de l’home i baixa la comprensió de la dona dels canvis d’humor i ànim. La víctima aquí té por, ansietat, augmenta molt l’estrès i intenta justificar constantment les actuacions de l’agressor. La fase 2, seria la fase de l’agressió física, verbal, psicològica… on la víctima pot prendre la decisió de denunciar. I la fase 3 on trobem la reconciliació o lluna de mel. On es troba el penediment de l’agressor, perdó, intensitat alta d’emocions positives, regals, atenció plena… aquí la víctima sol retirar la denúncia. És cert que aquesta última fase tendeix a desaparèixer amb el temps.
Ajudem sempre que estiguem amb la víctima, estar significa primer no jutjar, no afanyar a la víctima no donar-li constantment lliçons ni exposar-li l’erroni dels seus actes, estem tractant amb una víctima, algú que està altament sensible, perduda, plena de pors i inseguretats, i que no s’estima gens. No hem de contribuir al fet que mantingui tot això.
Escolta activa, suport, atenuar els seus símptomes, donar-li afecte i estar fins i tot sense dir-li res. Per a tot això cal revisar-se una o un mateix/a, cal veure com estic, com gestiono les meves pròpies emocions, quins són els meus valors i creences sobre la violència, sobre els mites, sobre aquestes situacions. Haig de ser conscient de com estic d’empoderada/o i acompanyar a la víctima en el seu propi procés d’empoderament.
Cuida’t, revisa’t, empodera’t i ajuda!
BEATRIZ RODRÍGUEZ BATLLE
Psicologa Clínica Especialista en adults i parella nºcol. 20093
Directora Tècnica en Psicosedna
[1] “Manual d’Atenció Psicològica a víctimes de maltractament masclista.” Col·legi Oficial de la Psicologia de Guipúscoa. [2] Bonino, L.2004 [3] http://www.psicosedna.com/blog/2012/12/03/puede-ser-la-adiccion-la-base-de-una-relacion-toxica/ [4] Leonore Walker 1989
