LA IMPORTÀNCIA DE PARLAR DE LES EMOCIONS
En moltes ocasions hi ha famílies que encara tenen com a tabú el fet de parlar de les emocions obertament, ja sigui per por al que diran o a mostrar una part d’ells que no volen ensenyar, per vergonya o simplement perquè no ho han naturalitzat tant com altres famílies.
Perquè els nens i nenes tinguin una bona intel·ligència emocional des de ben petits, el primer pas que s’ha de fer és normalitzar i validar aquestes emocions que dia rere dia cada persona va experimentant, ja que s’ha vist que quan aquesta emoció es comparteix amb algú altre de confiança, s’acostuma a sentir un alleujament interior satisfactori.
Els més petits, que encara estan aprenent el vocabulari emocional, necessiten que els seus pares parlin de les emocions obertament i els ajudin a reconèixer com se senten en cada ocasió, etiquetant l’emoció tant positiva com negativa, com per exemple: “Que content que estàs, oi?” o “Veig que això que ha passat t’ha enfadat”. A més, els pares també hauran d’ajudar als fills i filles a entrenar-los en saber gestionar correctament cada emoció. Hi ha nens/es que tenen dificultats en gestionar adequadament les emocions negatives, sobretot l’enfado, la ràbia, la frustració i la tristesa. Seran els pares els que a través de l’exemple els hi explicaran diferents situacions que han viscut que els hi han provocat un sentiment determinat. També els hi explicaran als seus fills i filles com han actuat, això els servirà de model i els ajudarà a tenir un gran ventall de recursos i maneres de gestionar cada emoció quan ells se sentin d’aquesta manera.
Els nens i nenes han d’aprendre a gestionar les emocions i això requereix un aprenentatge i entrenament. És per això, que tenen dret a equivocar-se, a intentar provar i els pares han d’anar oferint el model adequat davant de les emocions i reforçant positivament quan el nen/a actuï correctament, com per exemple quan un nen/a perd la partida en un joc i no s’enfada com en altres ocasions ha fet, se li podrà dir: “Que bé que t’has controlat encara que has perdut la partida del joc!”.
Els pares han d’empatitzar amb les emocions que experimenten els seus fills i filles, ficant-se en la seva pell i fer-los saber que entenen com se senten. Per això, és tan important que com a pares puguin oferir un espai i/o moment del dia on tant pares com fills puguin expressar lliurement els sentiments que han viscut durant el dia, tant positius com negatius. Una bona ocasió pot ser a l’hora de sopar o inclús abans d’anar a dormir, moment on molts nens i nenes és relaxen i exterioritzen moltes coses.
En aquestes ocasions, els fills i filles s’han de sentir compresos i recolzats pels seus pares i sobretot no jutjats en cap moment, simplement mostrar-nos propers i ajudar-los a una major gestió de l’emoció buscant una alternativa entre tots a la resposta donada.
ELISABET VILA FARRÉS
Psicòloga clínica infantil i juvenil
Núm. col. 20360
