¿Com acceptar la situació actual? 

El coronavirus ens ha detingut de cop. D’una forma excepcional que no hem viscut abans. La incertesa i la falta de control sobre la situació pot generar-nos desconfort.

Així i tot, no està de més recordar que tot passa i aquesta situació no es mantindrà indefinidament.

És important conèixer, a nivell general, les etapes i emocions a les quals podem enfrontar-nos durant aquest temps, ja que reconèixer-les ens ajudarà en el seu afrontament.

Per a això, hem adaptat el model de la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, ja que considerem que cada persona  ho viurà de manera individual i no necessàriament en el mateix ordre. És més, pogués ser que ni tan sols travessis totes aquestes fases. Es tracta d’un procés actiu i dinàmic influenciat per la cultura i el teu context personal.

Inicialment la situació, pel seu impacte, produeix una espècie de “xoc”. Davant canvis no desitjats resulta habitual negar o rebutjar de manera conscient o inconscient la realitat.

Ens sentim aclaparats i necessitem una mica de temps per a adaptar-nos. Per tant, inicialment és una manera d’esmorteir l’impacte emocional, però no és recomanable quedar-nos aquí “enganxats”. Reflexiona sobre les teves necessitats i no et piquis si inicialment no et ve de gust realitzar activitat física ja que és normal que la motivació disminueixi. Tampoc et perdis entre el devessall d’iniciatives virtuals i et forcis a fer coses que abans no feies.

corona-4970836_1920

 

La incertesa pot derivar en por, ràbia, frustració… És bo recordar que mantenim el confinament (en part) per elecció pròpia. Hem de donar-li espai, transitar-ho i demanar ajudar si és necessari. Així mateix, l’acceptació de la realitat pot donar lloc a tristesa i sensació de buit. Podrem advertir símptomes d’ansietat, depressió i estrès sense que això vulgui dir que desenvoluparem inevitablement un trastorn permanent.

 

Hem de tenir paciència amb nosaltres mateixos si emergeix la irritabilitat. T’animem a expressar-te (sempre tenint en compte a l’altre) i a disposar d’un espai de recolliment personal.

Arriba el moment de centrar-se en el present, en allò que sí pots fer i depèn de tu (això també ens proporcionarà certa sensació de control). Poden fixar-se nous objectius de treball realistes i adaptats al moment que vivim.

I a partir d’aquí ens obrim a l’aprenentatge, potser albirem certa oportunitat en l’assumpte. I és que si prenem consciència entrenarem la nostra capacitat de resiliència.

 

¿Com gestionar el malestar?

  • Evita el pensament en bucle. Centra’t en el “aquí i ara”. Sobre-informar-te o analitzar una vegada i una altra la situació no la canviarà i només incrementarà el teu nivell d’ansietat o estrès.
  • Com hem dit assumir-ho i acceptar-ho t’ajudarà a centrar-te en el que sí que pots fer i a enfocar-te en nous objectius.
  • Inverteix temps a reforçar la teva identitat personal, ets més que un esportista, analitza quins aspectes o activitats et motiven, aprofita per a fer aquelles coses que no feies per falta de temps, prova noves alternatives, descobreix, experimenta…
  •  Relacionat amb el punt anterior aprofita per a potenciar els teus altres rols (ets mare o pare, amic, artista, cantant, cuiner, lector, manetes…)
  • No t’aïllis, dóna’t suport en la teva família i amics. Mantingues el contacte amb aquelles que et vinculen al món de l’esport i altres àmbits.
  • Crear o formar part d’una iniciativa solidària, a més d’aportar a l’altre pot reforçar el teu sentiment d’utilitat.

 

 

Raquel del Águila Bravo: Psicòloga, Psicologia esportiva, Psiconeuroinmunología, Addiccions

Andrea Martínez Monteiro: Psicòloga, Psicòloga esportiva, Terapeuta Ocupacional, Gestalt

 

 

 

 

Leave a Comment