Dol en solitud

Som éssers socials, i ho som per a tot. També per a gestionar el nostre dolor. Aquesta situació tan excepcional on estem obligats a romandre a casa, on estem separats de la nostra família, on és més difícil escapar dels nostres pensaments.

Què fem amb el nostre dolor davant la mort d’un ésser estimat? Una mort que no ens ha permès acompanyar-li, que no ens ha permès comunicar-nos gairebé amb ell/ella, una mort més dura i sense poder compartir el nostre dolor amb els nostres afins, no sols de paraula si no amb petons, abraçades…

Doncs és difícil, però hem de gestionar en la mesura del possible el nostre dolor. Hem d’expressar-ho, hem de sentir-ho i ordenar-ho. Per què? Doncs perquè d’una altra manera aquest dolor ens bloquejarà, no ens deixarà trobar l’equilibri necessari per a sostenir aquesta situació de tancament i no permetrà un entorn saludable per a cap membre de la convivència.

És complicat exposar passos per a gestionar aquest dolor, però intentaré fer alguna cosa semblant a un protocol perquè és important ser flexibles amb nosaltres mateixos i no forçar les situacions. No som màquines, som persones amb múltiples habilitats i punts febles que hem de tenir en compte.

Segurament la notícia de la mort d’un ésser estimat, ens arribarà després d’uns dies o setmanes de trobar-se en quarantena en un hospital. Sense gairebé comunicació, i per la impossibilitat de parlar-los o acompanyar-los.

Per tant veiem que no és un dol normalitzat, que no sols suposa el dolor per la pèrdua de l’ésser estimat. També hi haurà impotència per no poder actuar, hi haurà ansietat per l’espera de notícies, i el no saber que fer ni com, hi haurà ràbia per no entendre bé la situació i una difícil acceptació de la mort.

Bé, totes aquestes emocions pertanyen al dolor, la ràbia, la impotència, l’ansietat… així que necessitem expressar-les, necessitem reconèixer-les i cedir-los el seu espai, necessitem que es reequilibrin i donin pas a una acceptació activa i a una resolució de la tristesa de forma més calmada.

L’empipament és el preludi del dolor, és una manera que tenim els humans d’enfrontar-nos activament a no patir aquest dolor. Si m’enfado, si busco culpables, si dirigeixo la meva ira cap a l’entorn i la situació aconsegueixo al principi evitar o no passar per aquest dolor intens que suposa perdre algú. Aquest dolor intens que no volem sentir, però que només sentint-ho s’anirà o es gestionarà.

La persona que marxa, marxa amb tot el que li hem donat, li hem dit, li hem fet sentir. Sap que sent pel seu entorn i el comiat no el canviarà. Per a la persona que es queda li falta allò més, sempre una mica més, els comiats són durs i més si sabem que és l’última. Per això serà un dol més dur. Però si aconsegueixes sortir de la ràbia ràpid i et dediques a cuidar-te en el teu dolor serà més fàcil gestionar-lo.

Molt d’ànim a tots/es en aquesta situació tan difícil. No dubteu en contactar amb nosaltres si voleu aprofundir més o tenir més informació.

Beatriz Rodríguez Batlle, Psicòloga col·legiada nº20093