Com ens afecta el COVID segons el nostre Biotip?

 
Les mesures adoptades com a prevenció del COVID-19, porta amb si el desenvolupament de nous hàbits relacionats amb el distanciament social. Allunyar-nos, no només dels nostres éssers estimats, sinó de les relacions humanes, així com interactuar amb recel al contagi, a vegades privant-nos de mostres d’afecte i contacte, suposa allunyar-nos també de la nostra naturalesa com a humans, i per tant porta amb si conseqüències psicològiques i físiques.

La pandèmia afecta a tots els nivells de la famosa piràmide de la Teoria de la motivació humana de Maslow (1943). Alguns autors argumenten que la connexió social és la necessitat més essencial per a la supervivència entre els humans. Els estudis destaquen la importància del contacte social físic i la connexió social/emocional en la supervivència de les espècies. Així, un dèficit de contacte físic i connexió social afecta a la nostra salut i qualitat de vida.

En alguns casos, on ja existia una falta de salut mental, o bé, sense ser patològic, hi ha una tendència molt marcada cap a un patró cognitiu, no tenir coberta aquesta necessitat bàsica pot agreujar problemes com l’ansietat i/o depressió i fins i tot derivar en risc de suïcidi.

Un estudi diu que aquesta falta de connexió afecta de manera diferent i individual en la salut mental de cada persona. Quins patrons cerebrals dificulten la connexió humana i podrien veure’s exacerbats per la COVID-19?

• Rumiació: Tendeixen a focalitzar-se de manera repetitiva en l’amenaça de salut, la qual cosa augmenta la seva sensació de vulnerabilitat i ansietat. Es perceben com a persones dependents i negatives, més propenses a experimentar friccions socials i rebre menys suport. Davant la pandèmia, s’incrementa el risc d’obsessions i dèficit social, associat a major afecte negatiu, depressió i altres problemes de salut mental.
• Anhedonia: Gairebé no experimenten recompensa davant la interacció social. Limiten aquest tipus de contactes, per la qual cosa el suport social es veu disminuït. Amb la COVID-19 s’inactiva cada vegada més el circuit de recompensa. Es redueixen les fonts de gratificació habituals, així com la motivació a realitzar-les. La seva salut mental pot veure’s deteriorada per deprivació social.
• Desregulació d’amenaces: Mantenen un estat de reactivitat i alerta davant diferents estímuls de l’entorn. S’allunyen de les relacions socials en sentir-les com a amenaçadores, alguna cosa que incrementa el rebuig i aïllament. Davant el risc de transmissió multipliquen el distanciament, desconnectant-se de les relacions socials i acreixent així l’ansietat i/o depressió.

Passar llargs períodes de carència afectiva, al costat de les inforacions alarmistes, resulten incompatibles amb les nostres motivacions i instints humans bàsics. Per això, encara que el confinament té una raó de prevenció, és necessari contrastar-lo amb canvis d’hàbits que resultin en diferents activitats i contacte social, encara que aquest hagi de ser més reduït o a vegades telemàtic. També és important triar una font fiable d’informació i informar-se una vegada al dia, sense estar contínuament pendent d’aquestes notícies.

Raquel del Àguila, Psicòloga i Coach, nº Col·legiada 20020